La dansa popular contemporània, rebrot de l'art forà peninsular

La dansa popular balear presenta un doble vessant: a) un més arcaic i primitiu amb possibles arrels dins la cultura greco-romana dels colonitzadors de finals de l'Edat Antiga (123 a. C. a 465 p. C) amb posteriors implicacions de la cultura musulmana (902-1229), amb fortes probabilitats d'influències catalano-aragoneses amb motiu de la conquesta de Mallorca (1229 i ss). mes que més si tenim present el caràcter diatònic i modal de les melodies i el ritme dc la dansa mateixa, a aquesta categoria hi assignaríem els balls dc Cossiers com els més representatius i destacats, als quals segueixen altres balls menys característics, com el ball de cavallets, el ball d'àguiles. etc. Balls, tols ells, reservats sempre u un grup especialitzat, ball al qual mai no hi té accés cl poble, sinó en qualitat de simple espectador. b) l'altre tipus de dansa, verament popular i amplament generalitzada, té unes arrels més properes i definides. El seu origen, a les Illes, es mou dins la franja cronològica de 1750-1900. Aquesta dansa vigent i contemporània a l'Arxipèlag Balear, és un rebrot de l'art forà peninsular. Tan bon punt quedà instal·lada a l'Arxipèlag, es de tal manera assimilada, transformada i manipulada que el poble n'ha fel carn i naturalesa pròpies, i, en virtut d'aquesta metamorfosi morfològica i estructural, això que originàriament era un art exòtic i estrany, assumint els trets característics de la nostra ètnia, ha esdevingut un art propi i privatiu d'una raça. I així tenim a Balears els nostres balls peculiars, que també anomenen: joies, fandangos, boleros, mateixes, copeos i altres, amb aquells trets singulars idiosincràtics amb que els ha marcat, amb son segell diferenciat, el poble balear