Socialització i internacionalització de la poesia visual durant la transició. A propòsit de l’Antologia da poesia visual europeia (1977)

Durant el postfranquisme i la transició, la poesia visual, allunyada cada cop més d’un reducte experimentalista, va assolir a Catalunya unes quotes de socialització molt àmplies. L’any 1977 Manuel de Seabra i Josep Maria Figueres publiquen a Lisboa una Antologia da poesia visual europeia que considerem tota una fita pel que fa al reconeixement no tant d’una nova poètica, com sobretot d’un mitjà expressiu que es pretén universal. En plena efervescència revolucionària portuguesa, la poesia visual vol ser portaveu dels diversos alliberaments anunciats durant aquella dècada. Amb una presència singularment important de creadors catalans, l’Antologia da poesia visual europeia mostra també la col·laboració d’operadors d’avantguarda peninsulars durant aquest període.Durante el postfranquismo y la transición, la poesía visual, alejada cada vez más de un reducto experimentalista, logró en Cataluña unas cuotas de socialización muy amplias. En 1977 Manuel de Seabra y Josep Maria Figueras publican en Lisboa una Antologia da poesia visual europeia que consideramos un hito en cuanto al reconocimiento no tanto de una nueva poética, como sobre todo de un medio expresivo que se pretende universal. En plena efervescencia revolucionaria portuguesa, la poesía visual quiere ser portavoz de las diversas liberaciones anunciadas durante aquella década. Con una presencia singularmente importante de creadores catalanes, la Antologia da poesia visual europeia muestran también la colaboración de operadores de vanguardia peninsulares durante este periodo