El comportament sexual en la societat hispanojueva de l'edat mitjana

Les pautes del comportament sexual de l'Europa medieval cristiana i musulmana havien estat afaiçonades per les respectives religions. La condemna del plaer físic i la insistència en la funció procreativa del matrimoni en el cristianisme es remunten al començament del seu període de formació Hom lloava la castedat i la virginitat, tot blasmant i ofegant l'instint sexual. De les nombroses condemnes i prohibicions, podem deduir que en el món cristià medieval hi havia un gran abisme entre la teoria i la pràctica de les coses sexuals. En realitat, la moral fou, per regla general, molt baixa en tota l'Europa occidental a l'edat mitjana, si hem de jutjar per les pautes de comportament establertes pel dret canònic i el dret civil. Encara més permissiva i laxa era la societat musulmana. Les classes altes de l'al-Andalus menaven una vida d'una extrema permissivitat, malgrat les crítiques dels ascetes i els homes religiosos. Ni tan sols les onades de conqueridors puritans del nord d'Àfrica, els almoràvits i els almohades, no van aconseguir d'allunyar les elits musulmanes de la dansa, la música, el vi, les dones i els nois. L'homosexualitat estava molt estesa i era practicada obertament per totes les classes socials. Analitza els diversos aspectes de la vida sexual i moral dels jueus de la península Ibèrica, pouant-ne la informació de les obres de moral i dels dictàmens dels rabins, especialment de Salomó ben Adret, que reflecteixen la situació que prevalia a la Corona de Catalunya-Aragó. Els principals temes de què tracta són: galanteig i relacions amoroses, marits i mullers, concubines, relacions sexuals prematrimonials i extramatrimonials, prostitució, adulteri, casaments il·legítims i relacions incestuoses, violació i homosexualitat. La conducta sexual dels jueus estava fortament influïda per les normes de comportament que predominaven en la societat circumdant. Tot i que el relaxament dels costums sexuals prevalia en totes les capes de la societat jueva, no hi ha dubteRelations between men and women quite naturally play an important part in the daily life of any society. Such relations vividly reflect on socio-economic, religious and political conditions and attitudes. Yet scarcely any sphere of life has been so subject to censorship and distortion as has sexual behaviour. Our knowledge of this subject is, not surprisingly, impaired by a lack of documentation, because such relations tended to remain, as their intimacy required, hidden from outsiders. Legal records report only a small proportion of the total number of crimes and transgressions, leaving unknown to posterity numerous instances of deviant and illicit sexual conduct. The fear and shame of the victims frequently caused this silence. Ethical works, critical of sexual laxity, sometimes present a realistic picture; others tend to idealization. On the other hand, literary sources tend to reflect the lives of the upper classes and ignore the majority of the population. Standards of sexual behaviour in mediaeval Christian and Muslim Europe were indeed shaped by their respective religions. The condemnation of physical pleasure and the insistence on the procreative function of marriage in Christianity go back to its early formative period (although this was not a natural development of any trend emanating from the Bible). Chastity and virginity were praised while sexual attraction was ignored or suppressed. One can infer from the frequent condemnations and prohibitions that the gap between theory and practice in the mediaeval Christian world was wide. As a general rule, sexual morality in mediaeval Western Europe was certainly very low, if we judge it by the standards set by canon and secular laws. Even greater laxity and permissiveness characterized Muslim society. The upper classes in Moorish Spain led an extremely permissive life, notwithstanding criticism from pietists and ascetics. Even the puritan waves of conquerors from North Africa, the Almoravids and the Almohads, w