Mobile learning: perspectives

El futur de l’aprenentatge, des d’una perspectiva tècnica, està integrat per quatre eixos que el defineixen i sobre els quals s’articulen esforços tecnològics i metodològics. Aquests eixos són: la mobilitat, la interacció, la intel·ligència artificial i recursos basats en tecnologia com la realitat augmentada i els jocs aplicats a l’aprenentatge. La seva combinació suposa la creació d’un model d’escenaris mòbils, interactius i intel·ligents que aprofiten tots els espais i temps disponibles per a l’aprenent. Les diferents tecnologies, cadascuna per la seva banda, ja estan disponibles i són utilitzades en diverses experiències educatives; el que cal és la conjugació d’aquestes experiències a través de models didàctics en els quals l’aprenentatge assolit pels estudiants sigui significatiu. En aquest article es discuteixen aquestes tecnologies i es planteja un model d’integració que possibilita l’establiment d’un marc referencial de treball didàctic. Es conclou la necessitat d’experimentar tecnologies i plasmar-ne els resultats en models d’ensenyament-aprenentatge que utilitzin esquemes d’interacció alternatius i la urgència de disposar de sistemes tutorials intel·ligents per a massificar la tutoria.From a technical perspective, the future of learning is defined by four axes around which technological and methodological efforts revolve. These axes are mobility, interaction, artificial intelligence and technology-based resources such as augmented reality and games applied to learning. Combining them means creating a model of mobile, interactive and intelligent scenarios that take advantage of the spaces and times available to the learner. The various technologies are already available yet used separately in different educational experiences. It is therefore crucial to combine and integrate them into didactic models wherein the learning attained by students is significant. This article discusses these technologies and proposes an integrative model that enables a framework of reference for didactic work to be established. It concludes by highlighting the need to experiment with technologies and to apply the results to teaching-learning models using alternative interaction schema, and the urgency of having intelligent tutoring systems to make tutoring available on a massive scale.El futuro del aprendizaje, desde una perspectiva técnica, está integrado por cuatro ejes que lo definen y sobre los que se articulan esfuerzos tecnológicos y metodológicos. Estos ejes son: la movilidad, la interacción, la inteligencia artificial y recursos basados en tecnología como la realidad aumentada y los juegos aplicados al aprendizaje. Su combinación supone la creación de un modelo de escenarios móviles, interactivos e inteligentes que aprovechan todos los espacios y tiempos disponibles para el aprendiente. Las distintas tecnologías, cada una por su lado, ya están disponibles y son utilizadas en diversas experiencias educativas; lo que se hace necesario es la conjugación de estas a través de modelos didácticos en los que el aprendizaje alcanzado por los estudiantes sea significativo. En este artículo se discuten estas tecnologías y se plantea un modelo de integración que posibilita el establecimiento de un marco referencial de trabajo didáctico. Se concluye la necesidad de experimentar tecnologías y plasmar los resultados en modelos de enseñanza-aprendizaje que utilicen esquemas de interacción alternativos y la urgencia de contar con sistemas tutoriales inteligentes para masificar la tutoría