Memory as Material – a visual arts research practice in neuroscientific laboratories

Amb l'objectiu d'explorar de forma crítica la memòria com a material per a la pràctica artística, prenc la meva experiència d'una estada artística en un laboratori de neurociències com a punt de partida per considerar trobades artístiques amb diversos camps d'investigació i contingut. Exploro els meus projectes basats en la pràctica i desenvolupats de forma progressiva a través d'un cos d'obres d'art basades en instal·lacions interrelacionades, entrellaçades amb els temes de la memòria. Les estades en diversos laboratoris han sigut recolzades per mètodes d'investigació familiars a la meva pràctica i s'ha emprat un enfocament etnogràfic, amb un treball d'estudi que reflecteix un procés d'investigació integrat de treball de camp en evolució. El doctorat d'exemple construeix connexions entre la pràctica artística visual i els estudis d'investigació neurocientífica en el camp de la malaltia d'Alzheimer (MA). L'objectiu era explorar les estratègies figuratives dels estudis de la MA al laboratori a través de la pràctica artística, al·ludint a la disfunció de la memòria autobiogràfica. Els conceptes pràctics explorats del material i l'immaterial, el contingut i el codi, el real i l'imaginable, el cos i la metàfora. Els debats sobre la visualitat i l'observació, la mirada institucional i la tecnologia en la qual es basen allò que és visual i la ciència s'examinen utilitzant el concepte de Foucault de panòptic i la teoria de xarxa-actor de Latour.En termes creatius, aquesta exploració va permetre el desenvolupament de diversos mètodes d'investigació únics i innovadors, els artefactes resultants i la materialització pràctica d'ells a través de la instal·lació. Aquest article suggereix que en explorar un espai per a la pràctica artística en el discurs de la memòria integrada en laboratoris científics i pràctiques mèdiques tractant amb la xarxa de persones implicades, he guanyat un espai en el discurs de la ment, la memòria i el contingut. In order to critically explore memory as material for art practice, I take my experience of an artistic residency in a neuroscience laboratory as a starting point to consider artistic encounters with distinct fields of research and matter. I explore my practice-based projects developed progressively through a body of interrelated installation artworks intertwined with the theme of memory. The residencies at different laboratories were performed under research methods familiar to my practice and an ethnographic approach has been used, with studio work mirroring an evolving embedded research process from fieldwork. The sample PhD constructs connections between visual art practice and neuroscientific research studies in the field of Alzheimer’s disease (AD). The aim was to explore the representational strategies of AD studies in the laboratory through art practice, alluding to the (dys) functioning of autobiographical memory. The practice explored concepts of the material and immaterial, matter and code, the real and the imaginable, body and metaphor. Debates on visuality and ‘looking at’, the institutional gaze and the technology within which the visual and science are rooted, are examined using Foucault’s concept of panopticon and Latour’s actor-network theory.In creative terms, this exploration allowed the development of several novel and unique methods of research, the resulting artefacts, and the practical materialization of these via the agency of installation. This article suggests that, while exploring a space for art practice within the discourse of memory embedded in scientific laboratories and medical practices dealing with the network of people involved, I have gained a space within the discourse on mind, memory and matter. Con el objetivo de explorar de forma crítica la memoria como material para la práctica artística, tomo mi experiencia de una estancia artística en un laboratorio de neurociencias como punto de partida para considerar encuentros artísticos con distintos campos de investigación y contenido. Exploro mis proyectos basados en la práctica y desarrollados de forma progresiva a través de un cuerpo de obras de arte basadas en instalaciones interrelacionadas, entrelazadas con los temas de la memoria. Las estancias en distintos laboratorios han sido respaldadas por métodos de investigación familiares a mi práctica y se ha empleado un enfoque etnográfico, con un trabajo de estudio que refleja un proceso de investigación integrado de trabajo de campo en evolución. El doctorado de ejemploconstruye conexiones entre la práctica artística visual y los estudios de investigación neurocientífica en el campo de la enfermedad de Alzheimer (EA). El objetivo era explorar las estrategias figurativas de los estudios de EA en el laboratorio a través de la práctica artística, aludiendo a la disfunción de la memoria autobiográfica. Los conceptos prácticos explorados de lo material e inmaterial, el contenido y el código, lo real y lo imaginable, el cuerpo y la metáfora. Los debates sobre la visualidad y la observación, la mirada institucional y la tecnología en la que se basan lo visual y la ciencia se examinan utilizando el concepto de Foucault de panopticón y la teoría de red-actor de Latour.En términos creativos, esta exploración permitió el desarrollo de varios métodos de investigación únicos y novedosos, los artefactos resultantes y la materialización práctica de estos a través de la instalación. Este artículo sugiere que al explorar un espacio para la práctica artística en el discurso de la memoria integrada en laboratorios científicos y prácticas médicas tratando con la red de personas implicadas, he ganado un espacio en el discurso de la mente, la memoria y el contenido