La defensa del patrimoni arqueològic: el cas d'una apropiació indeguda

Els debats a propòsit de la conservació de l�anomenat patrimoni arqueològic són nombrosos i durant les darreres dècades han anat augmentant paral·lelament al creixement quantitatiu de les intervencions arqueològiques i a una major consciència social al respecte. Aquests debats moltes vegades han girat entorn d�interessos polítics, religiosos o econòmics en contraposició a la ciència en sí mateixa i la seva utilitat social. Aquí presentem un cas de paralització d�una intervenció arqueològica fruït d�uns interessos privats. Sense més, volem expressar la nostra opinió en defensa d�una arqueologia social que posi el patrimoni arqueològic al servei de tota i totes les societats mitjançant els coneixements històrics que proporciona, precisament per evitar falsejaments històrics que portin a identificacions passat-present sospitoses de ser més que simples teories.The discussion about the conservation of the called archaeological heritage is considerably important and since the last decades it has been growing parallel with de quantitative ground of archaeological interventions and a major social conscience about this. This discussion many times concerns political interests, religious or economic in contrast with the science itself and its social utility. Here we present a case concerning an archaeological intervention stopped due to private interests. We want to express our opinion in defense of the social archaeology that put the archaeological heritage serving all the society and all the societies by the historical knowledge that it gives, just to avoid historical distortions that brings past-present identifications suspects to be more than simple theories