Anàlisi de la competència cultural en infermeria: validació de l’instrument Cultural Competence Assessment

L’objectiu principal de la tesis va ser l’obtenció d’un instrument vàlid, i amb una consistència conceptual, que avalués el constructe de la competència cultural. A partir de la revisió dels diferents models teòrics i dels diferents instruments existents, es va escollir l’escala Cultural Competence Assessment de les autores Schim i Doorenbos (2003). L’anàlisi de l’estructura psicomètrica, la dimensionalitat i la categorització de les puntuacions van, ser alguns dels objectius específics relacionats amb l’adaptació i validació de l’escala. L’estudi es va desenvolupar en tres fases: en la primera, es va traduir i adaptar l’escala Cultural Competence Assessment al castellà; en la segona, es va validar l’escala a professionals de la salut a partir d’un estudi psicomètric; i la tercera part, es va realitzar un estudi transversal amb disseny ex post facto de la competència cultural en una mostra representativa de professionals d’infermera de la província de Tarragona. Aquesta darrera part, pren per objectiu analitzar l’aplicabilitat de l’escala, així com conèixer el desenvolupament de la competència cultural d’aquesta mostra, la qual cosa servirà per detectar les necessitats formatives. els resultats obtinguts, podem concloure que la CCA-S representa un instrument vàlid per avaluar la competència cultural. En aquest estudi em pogut comprovar la utilitat de la CCA-S en l’avaluació de la competència cultural en una mostra representativa de professionals de la infermeria. A més, ha resultat d’utilitat per descriure els elements que intervenen en el desenvolupament de la competència cultural com són una exposició a la diversitat cultural, un major coneixement cultural derivat de formació prèvia, tenir desig cultural i una coherència d’eficàcia en competència cultural. No obstant, en base als resultats obtinguts i les relacions establertes entre les diferents variables, es proposen línies futures de recerca per treballar i fomentar la competència cultural a partir d’estratègies d’investigació acció participativa.El objetivo principal de la tesis fue la obtención de un instrumento válido, y con una consistencia conceptual, que evaluara el constructo de la competencia cultural. A partir de la revisión de los diferentes modelos teóricos y de los diferentes instrumentos existentes, se escogió la escala Cultural Competence Assessment de las autoras Schimer y Doorenbos (2003). El análisis de la estructura psicométrica, la dimensionalidad y la categorización de las puntuaciones van, fueron algunos de los objetivos específicos relacionados con la adaptación y validación de la escala. El estudio se desarrolló en tres fases: en la primera, se tradujo y adaptar la escala Cultural Competence Assessment al castellano; en la segunda, se validó la escala a profesionales de la salud a partir de un estudio psicométrico; y la tercera parte, se realizó un estudio transversal con diseño ex post facto de la competencia cultural en una muestra representativa de profesionales de enfermera de la provincia de Tarragona. Esta última parte, toma por objetivo analizar la aplicabilidad de la escala, así como conocer el desarrollo de la competencia cultural de esta muestra, lo que servirá para detectar las necesidades formativas. los resultados obtenidos, podemos concluir que la CCA-S representa un instrumento válido para evaluar la competencia cultural. En este estudio hemos podido comprobar su utilidad en la evaluación de la competencia cultural en una muestra representativa de profesionales de la enfermería. Además, ha resultado de utilidad para describir los elementos que intervienen en el desarrollo de la competencia cultural como son una exposición a la diversidad cultural, un mayor conocimiento cultural derivado de formación previa, tener deseo cultural y una coherencia de eficacia en competencia cultural. No obstante, en base a los resultados obtenidos y las relaciones establecidas entre las diferentes variables, se proponen líneas futuras de investigación para trabajar y fomentar la competencia cultural a partir de estrategias de investigación acción participativa.The main objective of the thesis was the obtaining of a valid instrument, and with a conceptual consistency, that evaluated the construction of the cultural competition. Based on the review of the different theoretical models and the different existing instruments, the Cultural Competence Assessment scale was selected by authors Schim and Doorenbos (2003). The analysis of the psychometric structure, the dimensionality and the categorization of the scores go, being some of the specific objectives related to the adaptation and validation of the scale. The study was developed in three phases: in the first one, the Cultural Competence Assessment scale was translated and adapted to Spanish; In the second, the scale was validated to health professionals from a psychometric study; and the third part, a cross-sectional study with ex-post facto design of cultural competence was carried out in a representative sample of nursing professionals from the province of Tarragona. This last part, aims to analyze the applicability of the scale, as well as know the development of the cultural competence of this sample, which will serve to detect the training needs. the results obtained, we can conclude that the CCA-S represents a valid instrument for evaluating cultural competence. In this study I was able to verify its usefulness in the evaluation of cultural competence in a representative sample of nursing professionals. In addition, it has been useful in describing the elements that intervene in the development of cultural competence such as an exhibition on cultural diversity, a greater cultural knowledge derived from prior education, a cultural desire and a coherence of efficiency in competition cultural However, based on the results obtained and the relationships established between the different variables, future lines of research are proposed to work and foster cultural competence through participatory action research strategies