'L'escola de la imitació és la més segura i la més humana, ja que d'ella han sortit les majors obres'

L'Elogi de la Poesia ho confirma: imitació, tradició i influència són els components de l'estratigrafia cultural amb què es consoliden l'escriptura i la poètica de Maragall. Potser el tríptic belluga i, per es-tabilitzar la cadira, cal posar-li una quarta pota, això és, la traducció, un element que ja hem ressaltat en el passat, tot i que en una direcció oposada, atès que ens vam ocupar de les obres maragallianes que s'havien traslladat a altres idiomes. Sigui com sigui, la intenció del dossier actual és de separar metodològicament un d'aquests conceptes per donar-li una forma coherent. És evident que qualsevol aproximació a les influències tendirà a ampliar-se fins a arribar a l'entropia, però la pretensió del mono-gràfic no s'adreça a una recerca desesperada de les fonts sinó, més aviat, a la il·luminació d'uns nuclis germinals a partir dels quals les lectures, interpretacions i manlleus que fa el nostre autor assumeixen una forma paradigmàtica. Que és com dir que, ara que s'ha obert aquest camí, esperem que, en els números següents d'Haidé, arribin moltes més contribucions per delinear i aclarir altres models funda-cionals, com ara el de la literatura francesa i el seu teatre o la cultura i el pensament anglosaxons