Entre la història, el mite i el present. Una transacció asimètrica

El període conegut com a Transició Política espanyola, la delimitació temporal del qual continua sent discutida, ha conegut diferents interpretacions, si bé ha predominat un relat oficial que ha tractat de presentar-lo com a modèlic. En aquest treball s’ofereix una mirada crítica del procés que va conduir a la relativa estabilització d’un règim monàrquic parlamentari nou i a la progressiva integració d’aquest al projecte europeu. Se subratlla el context, la incertesa i els punts de bifurcació que van sorgir en diferents moments, i es defensa la tesi que el que finalment es va produir va ser una transacció asimètrica que va impedir una ruptura democràtica amb la dictadura franquista i el seu llegat. Es reconeixen els assoliments en termes de llibertats i drets, però es ressalten també els costs que va tenir tot aquell procés, destacant-ne especialment els que van contribuir a generar una cultura política elitista que, malgrat els successius cicles de protesta viscuts, no va arribar a veure’s impugnada per una majoria social fins a l’inici del nou cicle obert a partir del 15 de maig de 2011. Des de llavors, la crisi de règim oberta, relacionada amb la crisi que afecta també la Unió Europea després de l’esclat de la crisi financera-immobiliària de 2008, així com amb l’agreujament de la fractura nacional-territorial interna, ha tornat a posar d’actualitat el debat sobre aquella Transició i la necessitat —o no— d’una segona transició o d’un nou procés (o nous processos) constituent(s)