Els moviments socials en la Transició Política: herències, singularitats i transformacions de la mobilització social en la dècada de 1970

L’objectiu d’aquest article és analitzar les característiques de la mobilització social en la Transició Democràtica a la fi de la dècada de 1970. Més enllà del desigual silenci que ha envoltat el paper exercit pels moviments socials en la configuració del sistema polític i social que es va dur a terme en aquell moment, interessa recuperar alguns aspectes que permeten visibilitzar l’aportació dels moviments socials al canvi polític i social, i assenyalar l’herència transmesa, les singularitats i els processos de relleu entre activistes, les conseqüències dels quals s’han prolongat al llarg de diverses dècades. S’utilitzen fonts secundàries i els testimoniatges de nombrosos activistes antinuclears, feministes, nacionalistes, de recuperació lingüística, pacifistes, de barri i veïnal, procedents de diverses investigacions. Lluny d’una mirada nostàlgica, els resultats posen de manifest les complexes relacions entre partits polítics, especialment de l’esquerra, i moviments socials. Les petjades més visibles són haver posat fi al silenci del franquisme, liderar l’efervescència col·lectiva al carrer i a l’espai públic, possibilitar la diversificació i especialització, la socialització d’una nova generació d’activistes, una relativa desradicalització i professionalització, liderar l’impuls de nombroses reformes legals i canvis socials, així com la institucionalització dels moviments socials