La profilaxi de la verola : la seva difusió a Catalunya durant el set-cents

La inoculació de la verola representa una de les primeres formes preventives de resoldre el problema de les malalties infeccioses. La inoculació de la verola està íntimament relacionada amb l'evolució de la malaltia. El terror davant les horribles conseqüències d'aquesra enferrmetat força tota mena de solucions. El mètode, conegut com inoculació de la verola, incloint-hi les seves diferents tècniques, consisteix en la incroducció de matèria purulenta obtinguda d'una plistula de verola, per tal de reproduir una verola debilitada i estimular la immunitat. La inoculació de la verola va aparèixer durant un gran canvi en les mentalitats. Aixi va estimular una actitud i idees modernes en el món del segle XVIII. Com a resultes d'això, la inoculació de la verola va provocar una gran quantitat de discusions. A Catalunya, la “Academia Médica” va treballar intensament contra les epidèmies. Tots els seus membres van demostrar un gran interès en l'estudi i prevenció de la verola. De fet, la primera inoculació a Barcelona va tenir lloc el 1776. Un any després, F. Salvá publica el seu llibre anomenat El procés d'inoculació, que es convertí en el focus de gran quantitat de discusions entre el nucli mèdic catala. Finalment, la ben coneguda edició d'E. Jenner An Inquiriy into the causes and effects of the variole vaccinae (1798) es va extendre per tot el món i va ser acceptada ràpidament, gràcies a les contribucions prèvies d'inoculació de verola