Aquest treball pretén mostrar que una concepció coherent de la solidaritat cívicadebe incorporar una ineludible dimensió transnacional especialment rellevant en losámbitos que afecten al desenvolupament humà. Per a això, partim de la necessitat de transcendir limitacions de la concepció arendtiana de «el social» i de les insuficiències demuchos estats garantir la protecció bàsica dels seus ciutadans si no constitucionalizanlas institucions globals. La incorporació del dret al desenvolupament per a la legitimaciónde una constitució global implica incorporar una perspectiva transnacional en la formació de la voluntat democràtica dels ciutadans. Els principals autors estudiadosson Arendt, Rorty, Benhabib, Habermas i Pogge