De guineus, lleons, llops i pastors: domini i govern en el pensament polític de Llull

La força i el frau són, segons una vella doctrina ciceroniana, els elements que configuren la part animal de la política. Dante, a la Commedia, va identificar aquests conceptes amb les dues causes de la injustícia que el cel castiga i va usar la seva distinció en el principal criteri de demarcació entre els territoris infernals. Aquest article parteix del relat que Dante fa del que va sentir al cercle de l’Infern on es troba Guido da Montefeltro condemnat per haver aconsellat a Bonifaci VIII el recurs al frau per tractar la qüestió del consell i de la relació entre el saber i el poder. I proposa la lectura del Llibre de les bèsties de Ramon Llull com un mirall en què l’autor, d’acord amb aquella doctrina i amb la tradició literària de les faules animalístiques, recorre a les feres per instruir el príncep sobre els secrets del domini, amb unes lliçons que parlen del poder de la força i del poder de l’engany i que deixen al marge el discurs sobre la justícia que defineix el bon govern