Teories de causació i explicació: necessàriament vertaderes o domini-específiques?

En Humphreys [2000] vaig argumentar que atès que estan basades en quantitats conservades, les últimes teories de la causació i l'explicació de Salmon requereixen un compromís amb una forma de fisicalisme bastant radical, fent la teoria difícil d'aplicar a fenómenossociales, econòmics i psicològics. Aquest compromís semblaria estrènyer considerablement l'abast de les teories llevat que una vasta reducció de les ciències socials i psicològiques a la física pugui ser aconseguida. En el present treball argument que el contingut empíric inherent a les teories de Salmon, encara que present encara, és menys problemàtic del que vaig pensar en [2000] i això fa que problemes filosòfics involucrats en la seva avaluació siguin menys severs del que podrien semblar. És més, el grau de compromís amb el fisicalisme requerit per les teories més madures de Salmon és mínim.La combinació de realisme i empirisme en les teories de Salmon requereix menys cambiosen els mètodes filosòfics del que podria esperar-se