Una crònica de Heidegger i «l’escàndol de la filosofia del segle xx»

Amb la publicació, el 1927, d’Ésser i temps, Heidegger es guanya una reputació internacional. Però el 1933, Heidegger, el filòsof mundialment reconegut, esdevé Heidegger el nazi. La simpatia de Heidegger pels nazis ha estat qualificada de «l’escàndol de la filosofia del segle XX». La història oficial de la implicació de Heidegger —que és la recolzada pel mateix Heidegger i pels seus apologistes— la veu com una implicació política de curta durada. D’altra banda, alguns crítics desqualifiquen el treball filosòfic de Heidegger a causa de la seva lleialtat al nazisme, i així mostren la relació intrínseca entre la filosofia de Heidegger i la seva política. Aquest article, en canvi, proposa una tercera via d’aproximació al tema, molt més fructífera. En aquesta línia, es troben Foucault i Agamben. Es tracta d’assumir que Heidegger, pel fet d’haver comprès el nazisme, està en millors condicions que qualsevol altre filòsof per facilitar-nos-en la superació. Segons això, Heidegger serà un testimoni de l’encara avui dia imperant biopolítica