La deconstrucció del principi kantià de raó suficient

L'article proposa el tractament kantià del principi de raó suficient en la Crítica de la raó pura com una de les aportacions d'aquest text a la filosofia anterior alemanya, especialment a la tradició de Leibniz i Wolff, fins i tot escrits precedents al mateix Kant, específicament la Nova Dilucidatio. A la primera Crítica, el principi de la raó suficient es considera des del mètode transcendental i a partir de l'establiment del principi de causalitat en la segona "analogia de l'experiència." L'autor segueix l'enfocament de la "deconstrucció del principi kantià de raó suficient", segons una doble via: l'anàlisi detallada de Kant respecte el concepte de raó, i per tant del principi de raó, en Nova Dilucidatio, i, d'altra banda, la redefinició de totes les espècies de la ratio implicada, en el període crític, per l'única prova del principi de raó suficient, és a dir, la prova de principi de causalitat, en la segona analogia "de l'Experiència "