L'autonomia universitària a Espanya avui: entre el mite i la realitat

L'actual i intens procés de transformació que viu la universitat espanyola, conforme a un nou paradigma en el marc de l'Espai Europeu de l'Educació Superior i la recerca de la internacionalització, incideixen considerablement, i de manera complexa, en l'autonomia universitària que necessita ser reajustada per assolir l'«excel·lència» i una major integració amb el sistema productiu mitjançant l'increment de la seva capacitat competitiva i l'eficàcia en el compliment de les funcions que li assigna la recent legislació sobre investigació i economia sostenible. Aquest treball analitza de quina manera l'autonomia universitària queda concretada en el nostre sistema. L'anàlisi conclou que ni és nul·la ni irrellevant, però tampoc no és tan fonamental com hauria de ser. Si més no pel que fa a la capacitat d'autoorganització i finançament, a l'hora de disposar de les condicions òptimes per a assolir tant les funcions tradicionals com les noves, que són fruit d'un nou dret plasmat en la Llei d'economia sostenible i en la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, que busca emfàticament la competitivitat, l'eficiència i una major integració en el sistema productiu