Els inicis del dret públic contemporani a Catalunya

El dret viu a través dels juristes que l'interpreten, l'apliquen i n'orienten l'evolució. La doctrina acompanya els projectes, disposada a perfilar les institucions reivindicades i a redactar les normes que es volen aplicar. El dret és la tecnologia de la governació, des de l'adveniment de l'Estat modern, i el saber jurídic és un recurs intel·lectual indispensable per al poder. En aquest sentit, el coneixement i les opinions dels juristes catalans són un element que cal tenir en compte pel que poden haver influït en la definició del dret públic propi. Aquest treball tracta de la doctrina catalana sobre el dret públic, i sobre el dret públic de Catalunya, quan n'hi ha hagut. Amb dues referències: l'experiència de la Mancomunitat (1914-1925) i la de l'autonomia republicana (1931-1936) es concreten en institucions regulades pel dret, amb les quals s'han de confrontar les idees dominants entre els juristes catalans i aquells que, des de fora, analitzen l'ordenament català vigent