La jurisprudència constitucional sobre l'organització territorial de l'Estat autonòmic i bibliografia sobre la incidència d'aquesta jurisprudència.

A la primera part de l'article es destaca la rellevància de la doctrina del Tribunal Constitucional sobre els aspectes vinculats a l'organització territorial de l'Estat autonòmic, doctrina que reflecteix el camí seguit per l'Alt Tribunal per a dotar de contingut les indefinicions que presenta el títol viii de la Constitució espanyola. Es ressalta de forma especial la jurisprudència constitucional sobre els estatuts d'autonomia, amb una referència particularitzada a la Sentència 31/2010, de 28 de juny, sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya, en la qual es posa en relleu la inescindibilitat entre la Constitució i la interpretació que sobre aquesta fa el Tribunal Constitucional. La segona part de l'article analitza els treballs doctrinals que han estudiat i valorat la incidència de la jurisprudència constitucional sobre l'organització territorial de l'Estat autonòmic. En aquest sentit, distingeix sis etapes en les anàlisis doctrinals: els estudis previs a l'aprovació de la normativa reguladora del Tribunal Constitucional; els treballs doctrinals publicats l'any 1981 de forma gairebé simultània a la publicació de les primeres sentències del Tribunal; les primeres anàlisis de la jurisprudència constitucional efectuades en el període 1982-1990; el debat sobre l'Estat autonòmic jurisdiccional (1991-1999); les reflexions doctrinals en perspectiva (2000-2010), i el debat doctrinal iniciat arran de la Sentència 31/2010, de 28 de juny, sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya