Participació dels ciutadans en el procediment legislatiu: la nova regulació de la iniciativa legislativa popular i les compareixences legislatives

L'article analitza els mecanismes que els ciutadans tenen al seu abast per tal de prendre part en la funció legislativa, més enllà de la participació indirecta a través dels representants elegits i com a expressió del principi de participació política. Actualment, aquests mecanismes són la iniciativa legislativa popular i les compareixences legislatives a la Cambra, i es configuren com un mecanisme de democràcia participativa en la institució parlamentària quan permeten als ciutadans proposar una regulació o donar la seva opinió respecte a una altra regulació que s'estigui tramitant; la decisió queda a les mans del Parlament. La legitimació als ciutadans per presentar una iniciativa legislativa davant les cambres està reconeguda en la Constitució i en la major part dels estatuts d'autonomia i ha estat desenvolupada per llei. Les comunitats autònomes han mostrat una tendència inicial a establir una regulació força mimètica envers l'aprovada en l'àmbit estatal. S'han de destacar, tanmateix, reformes recents com la de la Llei orgànica estatal de 1984 i, sobretot, la Llei d’iniciativa legislativa popular de Catalunya (2006), que suposa un avenç important a l’hora de regular aquesta figura, ja que la converteix en una institució més assequible per als ciutadans, amplia els subjectes legitimats per tal de presentar-la, redueix el nombre de firmes i millora les possibilitats d'intervenció dels seus promotors en la Cambra. Juntament amb la iniciativa legislativa popular, les compareixences legislatives són un instrument que permet als ciutadans, especialment a través d'organitzacions socials, donar a conèixer la seva posició davant un text legislatiu que els afecta d’una manera més o menys directa. Aquesta institució, si bé inicialment està prevista en alguns reglaments parlamentaris autonòmics, en l'actualitat, i després de les reformes estatutàries dutes a terme recentment, apareix en alguns estatuts com una manifestació del dret de participació política, és a dir, com un dret estatutari de participar, directament o a través d'entitats associatives, en el procés d'elaboració de les lleis d'acord amb les condicions que s'estableixin en el reglament parlamentari. Tot i això, d'acord amb aquestes condicions, en les comunitats on l'estatut ha dut a terme aquest reconeixement caldrà que es reguli aquest tràmit participatiu, ja que, altrament, s’incompliria el que disposa la norma institucional bàsica de la comunitat. Ambdós instruments suposen una obertura del procediment legislatiu als ciutadans i la seva previsió constitueix una actuació dels principis de participació i de pluralisme polític