L'estimació dels saldos fiscals i la seva interpretació en l'estudi de les balances fiscals: la utilització de l'enfocament monetari

El text mostra les metodologies disponibles per territorialitzar l’activitat del sector públic sobre la geografia. Es comenta l’aproximació basada en la incidència teòrica, personal, sobre el benestar individual, a partir de la conjunció d’ingressos i despeses centrals sobre el territori d’una comunitat, i l’enfocament macro, agregat, d’impacte sobre l’activitat econòmica, vinculada al criteri del flux monetari. L’article intenta explicar el rerefons del debat que es produeix amb la utilització d’una o altra metodologia en la polèmica de l’estimació de balances fiscals, i les conseqüències de seguir una opció o una altra amb vista a la interpretació dels saldos fiscals resultants. L’autor destaca que, mentre que Catalunya ha partit sempre d’unes premisses més vinculades a un concepte federal (els ciutadans són els que paguen impostos, però ho fan a més d’una jurisdicció fiscal), l’Administració central adopta la perspectiva d’un estat unitari (amb sobirania fiscal única i no compartida). D’aquí ve la dificultat de consens polític sobre la matèria i la necessitat que els investigadors treballin amb totes dues metodologies per evitar que la posició tècnica encobreixi una determinada opció política