L’ofici de fuster a la Barcelona del set-cents. Noves aportacions documentals, noves mirades

L’aproximació a l’ofici de fuster i la seva evolució com a art mecànica ha estat sempre realitzada en funció de l’artefacte resultant i bàsicament cenyint-se a la construcció de mobiliari. L’atenció per l’evolució estilística del mobiliari ha relegat a un segon terme l’interès per l’entramat d’accions i circumstàncies que configuraven l’activitat laboral en el món de les fusteries, tot menyspreant, fins i tot, l’apropament a unes altres produccions i activitats afins a dit ofici. En el present article, hi proposem una panoràmica que abordi la complexitat de la fusteria al llarg del segle XVIII a Barcelona, mostrant-ne i defensant-ne facetes fins ara poc conegudes. Es tracta de marcar un mapa que ens apropi a la diversitat de tallers existents, tot desgranant-ne els aspectes particulars més rellevants: la formació dels mestres fusters, la producció o fins i tot els plets amb altres gremis. I és en aquesta realitat on pretenem emmarcar i donar a conèixer per primera vegada el disseny de mobles emprats en l’agençament dels interiors benestants barcelonins. Ho farem a partir de l’anàlisi de les traces inèdites incloses, com a prova per intentar establir les competències professionals de cada un, en el llarg i destacat plet civil entre fusters i escultors que va tenir lloc a la darreria del segle XVIII