La contribució d’Alexandre Planella (ca. 1830-1900) a la història de la restauració i el col·leccionisme catalans del vuit-cents

Al llarg del segle XIX, la ciutat de Barcelona va veure l’aparició d’una gran quantitat de professionals amb un perfil heterodox i polièdric. En aquest sentit, Alexandre Planella i Roura, membre d’una prolífica nissaga d’artistes, esdevingué un dels models més representatius de l’activitat patrimonial vuitcentista. Lluny d’adoptar el model de l’especialista, Planella desplegà la seva activitat en un sentit multidireccional. Després d’uns quants anys d’aprenentatge artístic a l’escola de Llotja, principal centre formatiu barceloní, va mantenir la tradició familiar obrint una botiga de material artístic. Ara bé, va ser el treball de restaurador, com una disciplina emergent, amb intervencions en béns patrimonials importants, l’ocupació que més el va ajudar a adquirir reputació social. Simultàniament, la curiositat el dugué a practicar el conreu d’un col·leccionisme eclèctic que, amb el pas dels anys, es dirigí cap a l’aplec d’obra gràfica: estampes i dibuixos