Llengua i dret a l'educació a la Comunitat Autònoma del País Basc: reflexions jurídiques sobre el trànsit cap a un nou model

L’article analitza el règim jurídic de l’euskera en el sistema educatiu de la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV). A la CAPV la legislació reconeix el dret d’elegir la llengua d’ensenyament durant totes les etapes educatives. Els alumnes són separats en aules diferents per raó de la seva preferència lingüística. Aquest sistema de separació (de models lingüístics) ha comportat importants avenços, encara que la seva aplicació també suggereix aspectes sobre els quals s’ha de reflexionar des de la perspectiva d’una societat basca plural que camini cap a una més elevada integració social, política i lingüística. El model general de planificació lingüística a la CAPV es va configurar a la dècada dels vuitanta com un model caracteritzat per la garantia d’espais de llibertat lingüística; i es va encomanar al sistema educatiu la generalització de l’aprenentatge de la llengua pròpia del país. Doncs bé, disposem ja d’un cert bagatge sobre el qual analitzar l’eficàcia del sistema de models lingüístics i podem concloure que potser va ser una càrrega massa pesada l’encomanada al sistema educatiu. Els estudis oficials sobre el rendiment lingüístic dels escolars bascos demostren (ja de manera plenament contrastada) que no tots els alumnes que acaben la seva escolarització obligatòria aconsegueixen el nivell de coneixement d’euskera exigit per la normativa. Davant d’aquesta realitat s’exigeix articular alguna alternativa a l’actual configuració del sistema de models lingüístics que possibiliti una societat basca de futur lingüísticament més integrada, evitant que el coneixement/desconeixement d’una de les llengües oficials es converteixi en una barrera lingüística entre dues comunitats. Des de múltiples instàncies s’insta a reconsiderar el sistema de models lingüístics; el mateix Parlament basc ha demanat al Departament d’Educació el disseny d’un nou sistema. Aquest article analitza les bases jurídiques sobre les quals es fonamenta l’actual sistema i s’exploren les eventuals vies d’articulació jurídica que permetrien transitar cap a un nou sistema orientat a garantir cotes més altes de bilingüisme, i que resulti ser prou flexible per donar resposta i acomodar-se a les diferents realitats sociolingüístiques del país