L'«acomodació» de la població escolar amazigòfona a Catalunya

En aquest article s'analitza la problemàtica de la infància procedent de la primera generació d'immigrants amazigòfons que s'incorporen al sistema escolar de Catalunya, amb la intencionalitat de fonamentar una proposta psicopedagògica encaminada a crear un model escolar de coexistència lingüística. Es basa en els resultats d'una recerca anterior realitzada en un context escolar concret i se seleccionen tot un seguit de situacions extretes d'aquella realitat "identificades com a unitats d'anàlisi" per tal de facilitar la comprensió dels fenòmens que tenen lloc en un entorn educatiu en el qual hi ha contacte de llengües i cultures diferents. Al llarg de l'article es descriu detalladament el procés d'anàlisi realitzat, tenint en compte la interacció existent entre els diferents factors associats a l'adquisició de segones llengües i la incidència d'aquests factors en el desenvolupament psicològic dels infants nouvinguts. Es promou un procés de reflexió des d'un enfocament sociolingüístic, tot fent un repàs a les aportacions d'altres perspectives teòriques complementàries, com ara el paradigma de la cognició situada, la perspectiva ecològica del desenvolupament humà, la perspectiva psicològica del desenvolupament intercultural, la perspectiva psicosocial del desenvolupament del llenguatge, la perspectiva psicolingüística i la concepció constructivista de l'ensenyament aprenentatge. Finalment, se suggereix una proposta de canvi per adaptar la institució escolar a la realitat sociocultural i sociolingüística de la població escolar amazigòfona que viu a Catalunya, amb el benentès que l'adopció d'unes mesures psicopedagògiques coherents amb una política d'acomodació d'aquest col·lectiu podrien servir de referència per a futures actuacions adreçades a altres grups lingüístics