Recursos en línia per a l'aprenentatge del llenguatge jurídic en català: tipus, usuaris accessibilitat

El català disposa d’una varietat considerable de recursos en línia per a l’aprenentatge del llenguatge jurídic. Es tracta de materials majoritàriament promoguts per institucions públiques, d’accés lliure i gratuït, que es poden agrupar en quatre categories: recursos que descriuen criteris lingüístics, eines d’ajuda a la redacció de documents, diccionaris i corpus, i materials d’autoaprenentatge. Són recursos usats per públics diversos, però dos dels grups d’usuaris que més se’n poden beneficiar són els traductors i els juristes, que els empren en activitats de traducció i de redacció jurídiques. Tot i que les necessitats comunicatives de traductors i de juristes poden ser parcialment compartides, cal no oblidar que responen a perfils d’usuaris diferents i que, consegüentment, s’aproximen als recursos amb necessitats comunicatives diferents. El traductor no sempre està format en el camp conceptual del dret, però té coneixements lingüístics i traductològics. El jurista, en canvi, té coneixements previs sobre el camp conceptual, però no sempre posseeix la formació lingüística del traductor. La formació prèvia dels usuaris, els continguts dels recursos i les vies d’accés que s’hi han previst condicionen l’accés que hi poden tenir els usuaris. I, en el català jurídic, traductors i juristes només poden accedir a una part dels recursos disponibles, en part per les característiques dels materials, però en part també perquè les vies d’accés a la informació que preveuen els materials no s’ajusten del tot a la formació prèvia i a les habilitats de cerca dels usuaris potencials. Preveure les necessitats comunicatives dels usuaris que faran servir els recursos és una activitat necessària si volem que el repertori de recursos per a l’aprenentatge del llenguatge jurídic en català sigui eficaç i millori la situació actual. L’article descriu sumàriament les diverses fonts d’informació en línia de què disposa el català jurídic per a l’aprenentatge. Més endavant, perfila les competències i les necessitats comunicatives més habituals dels traductors jurídics i dels juristes en activitats de redacció. Acaba apuntant algunes mesures que contribuirien a millorar l’accessibilitat en aquesta mena de recursos