El procés modernitzador del llenguatge administratiu espanyol: fites en la seva història externa

Una sèrie de factors expliquen la tendència a la modernització del llenguatge administratiu desenvolupada en diversos àmbits lingüístics. L'àmbit lingüístic de l'espanyol o castellà no ha estat aliè a aquesta tendència. Ara bé, el procés modernitzador en aquest cas és molt recent, ja que abans de la Constitució de 1978 amb prou feines es pot constatar un cert interès per la millora del llenguatge administratiu als anys cinquanta i seixanta del segle XX. La majoria de les actuacions són posteriors al 1978 i se centren en iniciatives de l'Administració, com ara l'elaboració i publicació de manuals, però també són importants els estudis lingüístics, des dels pioners de Luciana Calvo al 1980 fins als d'Heraclia Castellón al 2001, passant per estudis menors d'una sèrie de lingüistes. Malgrat l'avenç considerable que impliquen aquestes fites, el llenguatge administratiu espanyol ha de prosseguir aquest procés modernitzador, cercant la claredat i la correcció, si vol servir per apropar més l'Administració al ciutadà. En aquest article no pretenem centrar-nos en qüestions lingüístiques internes sinó, per contra, identificar i valorar les principals fites en la història externa del procés esmentat