Distribució dels temps verbals i les funcions pragmàtiques en les sentències judicials d'Itàlia

La lingüística textual permet un enfocament apropiat a l'hora d'investigar el llenguatge jurídic, els trets formals del qual tendeixen a variar molt segons el tipus de text. Després d'una visió general de les classificacions dels tipus de textos jurídics ofertes tant per juristes com per lingüistes, els principis de la lingüística sistèmica i funcional i l'anàlisi de gènere es combinen per analitzar un corpus de resolucions judicials italianes i identificarne la tipologia, d'acord amb la seva funció pragmàtica com a actes de macrodiscurs. Les resolucions judicials compleixen una funció normativa general, tot i que inclouen seccions descriptives, narratives, expositives i argumentatives, com es mostra per la variació en la distribució dels temps verbals que dominen dins del text. No obstant això, l'ordre de la seqüència dels components de text no està determinat per factors contextuals i no reflecteix els passos cronològics que condueixen a la redacció de les sentències. Més aviat, és el resultat d'un desenvolupament històric i de la influència dels models percebuts com a més prestigiosos dins de la comunitat d'experts jurídics