Gramàtica i lleis, o com alguna norma legal (in)compleix les normes expressives

Per a alguns escriptors certs textos legals suposaven un paradigma discursiu estimable per la seva justesa expressiva i la seva contenció. Però, desafortunadament, es compta amb missatges normatius d'elevada transcendència que, al contrari, estan plens de punts foscos i fragments indesxifrables, dificultat descodificadora provocada pel fet de desatendre les pautes constructives generals. La Llei d'enjudiciament civil (Llei 1/2000) pateix parcialment d'aquests mals, en alguns dels seus apartats. En aquest article es consideren alguns dels passatges poc modèlics que conté i la causa de les seves errades. Les deficiències comunicatives en els missatges dels poders públics comporten una sèrie de problemes als ciutadans, fet que s'analitza en l'últim apartat d'aquest treball