Els drets lingüístics no formen part de manera explícita del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, més enllà d'alguna referència aïllada a la llengua en uns pocs preceptes. No obstant això, el cert és que el Tribunal Europeu de Drets Humans s'ha pronunciat en més d'una ocasió sobre la dimensió lingüística de diversos drets, com per exemple el dret a la vida familiar i privada, a l'educació o a la llibertat d'expressió, entre d'altres. El present treball sistematitza aquesta jurisprudència del Tribunal Europeu i demostra que, si bé encara continua sent majoritària la perspectiva de protecció individual, hi ha també una certa obertura a la protecció de la dimensió col·lectiva dels drets, en la mesu...
El concepte de residu, ateses les característiques i les diferents accepcions que pot tenir, ha esta...
Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnol...
Aquest article pren com a punt de referencia l’estatus actual de Catalunya i de la llengua catalana ...
En el treball s'analitza la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, dictada en...
La regulació de les llengües dins la Unió Europea s'ha de cercar, en primer lloc, en els tractats, d...
L’objectiu d’aquest treball és analitzar el grau d’intervenció positiva dels poders públics a favor ...
La Unió Europea (UE) és la primera potència comercial del món, però també el primer donant d'ajuda a...
En aquest article es duu a terme una anàlisi estructural del dret a un procés sense dilacions indegu...
En las últimas décadas está teniendo lugar un discreto, aunque continuo, proceso de convergencias y ...
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries hauria de ser d'invocació més freqüent als...
Des dels anys setanta, i especialment des del Tractat de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de...
La victòria obtinguda pel PSOE a les eleccions generals de març de 2004 i la consegüent formació del...
A Europa coexisteixen diferents ordenaments jurídics expressats en pluralitat de llengües, i que res...
El dret públic alemany s'ha desenvolupat sota les influències estrangeres, particularment de França,...
En aquest estudi, després d'una breu introducció sobre la disciplina del «fenomen religiós» a la Con...
El concepte de residu, ateses les característiques i les diferents accepcions que pot tenir, ha esta...
Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnol...
Aquest article pren com a punt de referencia l’estatus actual de Catalunya i de la llengua catalana ...
En el treball s'analitza la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, dictada en...
La regulació de les llengües dins la Unió Europea s'ha de cercar, en primer lloc, en els tractats, d...
L’objectiu d’aquest treball és analitzar el grau d’intervenció positiva dels poders públics a favor ...
La Unió Europea (UE) és la primera potència comercial del món, però també el primer donant d'ajuda a...
En aquest article es duu a terme una anàlisi estructural del dret a un procés sense dilacions indegu...
En las últimas décadas está teniendo lugar un discreto, aunque continuo, proceso de convergencias y ...
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries hauria de ser d'invocació més freqüent als...
Des dels anys setanta, i especialment des del Tractat de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de...
La victòria obtinguda pel PSOE a les eleccions generals de març de 2004 i la consegüent formació del...
A Europa coexisteixen diferents ordenaments jurídics expressats en pluralitat de llengües, i que res...
El dret públic alemany s'ha desenvolupat sota les influències estrangeres, particularment de França,...
En aquest estudi, després d'una breu introducció sobre la disciplina del «fenomen religiós» a la Con...
El concepte de residu, ateses les característiques i les diferents accepcions que pot tenir, ha esta...
Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnol...
Aquest article pren com a punt de referencia l’estatus actual de Catalunya i de la llengua catalana ...