La qüestió competencial en matèria lingüística

Una de les qüestions més controvertides entre l'Administració estatal i les autonòmiques és a qui correspon la competència en matèria lingüística, si a l'Estat o a les comunitats autònomes. La Constitució no indica clarament una distribució d'aquesta competència, però dóna a entendre que es tracta d'una matèria compartida entre totes dues administracions. L'absència de criteris clars de delimitació explica les interpretacions enfrontades que han tingut lloc sobre aquesta qüestió, i en particular els recursos d'inconstitucionalitat interposats per la Presidència del Govern contra determinats articles de les lleis de normalització lingüística basca, catalana i gallega. El Tribunal Constitucional, per tant, havia de resoldre fins on arriben les competències de les comunitats autònomes en matèria lingüística. Les sentències dictades sobre aquesta qüestió qualifiquen expressament la matèria lingüística com una «competència concurrent», alhora que estableixen que tant l'Estat com les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en determinats àmbits d'aquesta matèria. En tot cas, i malgrat la conducta inconstant i arbitrària del Tribunal Constitucional en l'àmbit de l'atribució de competències en matèria lingüística, sembla clar que en aquest Tribunal hi ha una tendència no favorable al reconeixement de competències àmplies i plenes en matèria lingüística a les comunitats autònomes, amb la qual cosa es perjudica la protecció de les llengües pròpies d'aquestes comunitats. Aquest problema es podria resoldre amb l'atribució en exclusiva a les comunitats autònomes de la competència esmentada per homogeneïtzar funcionalment el règim de cooficialitat lingüística, de manera que s'evitin els constants conflictes de competències