La llengua com una qüestió d'ordre públic en l'àmbit de la lliure circulació de treballadors a la Comunitat Econòmica Europea

En la primera part d'aquest treball s'interpreta l'article 48 del Tractat de la Comunitat Econòmica Europea, que regula la lliure circulació de persones i que inclou el dret a treballar en un altre Estat membre, partint del principi de no discriminació per raó de nacionalitat. Cada Estat membre controla la reglamentació d'accés al lloc de treball i s'ha de garantir sempre l'ordre públic intern, la seguretat i la salut públiques. En l'Administració pública només es permet de treballar en certs camps, com el de l'educació. En la segona part de l'article s'estudia com afecta el pluralisme lingüístic d'un Estat la lliure circulació de persones. Si el dret a la lliure circulació de persones estableix la igualtat de tractament entre els nacionals i els immigrants comunitaris, aquesta igualtat ha de ser tant en el camp dels drets com en el de les obligacions, com pot ser el coneixement d'una llengua autòctona. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya declara el «sistema de cooficialitat lingüística generalitzada» i exigeix la llengua catalana en l'activitat de l'Administració i en l'àmbit educatiu. Aquest requisit objectiu afecta tots els ciutadans membres de l'Estat espanyol que desenvolupin la seva funció pública educativa a Catalunya i, per tant, no és discriminatori exigir-lo en el cas de ciutadans no nacionals. L'autor opina que, en aquest cas, i per no vulnerar el respecte a les modalitats lingüístiques, la protecció de l'ordre públic intern ha de prevaler sobre el principi de la lliure circulació de persones