La situació actual a Bèlgica

Després de les revisions de la Constitució belga de 1970 i de 1980, es va produir una redistribució de poders entre Comunitats i Regions. Hi ha tres Comunitats: la francesa, que comprèn la població de parla francesa; la flamenca, que inclou la població de parla neerlandesa, i la germanoparlant, que aplega la població de parla alemanya. Aquestes Comunitats no coincideixen totalment amb les tres regions: la Regió Valona, la Regió Flamenca i la Regió de Brussel·les. Les Comunitats i les Regions tenen competències diferents. Quan parlem dels criteris d'avaluació lingüística en el procés de selecció dels funcionaris als Estats multilingües, i per tant a Bèlgica, cal tenir en compte que parlem d'una legislació abundant i complexa. Pel que fa a Bèlgica, la llei fonamental de l'ús de la llengua a l'administració pública és la del 2 d'agost de 1963, la qual es basa en dos principis generals: 1) el territori es divideix en regions lingüístiques; 2) els serveis públics se subdivideixen segons la seva competència territorial. Aquesta i altres lleis lingüístiques relacionades amb l'administració i el seu personal van ser coordinades pel reial decret de 18 de juliol de 1966. Des del punt de vista de la legislació lingüística, podem parlar d'administracions nacionals, serveis locals i serveis regionals. Les administracions nacionals són les formades per serveis amb competència territorial sobre tot el país, els quals comprenen serveis centrals i serveis d'execució. Segons això, els serveis locals són aquells que tenen competència restringida a una comunitat i els regionals són els que tenen competència sobre més d'una comunitat, però no sobre tot el país