Infecció a la fase aguda de l’ictus: estudi pronòstic i aportacions al diagnòstic precoç

La infecció constitueix una de les complicacions mèdiques més freqüents en la fase aguda de l’ictus i el seu desenvolupament (relacionat amb un estat d’immunosupressió relativa i l’exposició a gèrmens ambientals) comporta un pitjor pronòstic, vital i funcional, pels pacients que les presenten. De tota manera, la naturalesa de la relació entre la infecció i el pronòstic de l’ictus i la possibilitat de modificar-la no han estat definitivament establertes. Un dels estudis presentats en aquest treball, en què s’estudià l’efecte de la infecció en el pronòstic dels pacients afectes d’un ictus isquèmic tractats mitjançant trombòlisi intravenosa, mostra que el fet de presentar aquesta complicació confereix un excés de risc significatiu per a un desenllaç advers. Tot i que el disseny utilitzat no permet treure conclusions causals robustes, la gràfica que reflecteix la puntuació mitjana de l’escala NIHSS podia suggerir que el fet de desenvolupar una infecció a la fase aguda realment empitjora, si més no a curt termini, el pronòstic funcional dels pacients (en contraposició al fet que la seva presentació es relacioni únicament amb la gravetat de l’episodi). D’altra banda, l’estat neurològic dels pacients a les 24 hores del tractament sembla ser el factor pronòstic aïllat més determinant del pronòstic global en els pacients afectes d’ictus isquèmic sotmesos a tractaments de revascularització. En l’altre estudi que conforma aquesta tesi s’estudià l’efecte d’incloure biomarcadors plasmàtics (concretament, entre els integrants del sistema Th1/Th2) en un model clínic de predicció d’infecció en aquest context. Concretament, es determinà que la incorporació dels valors de IL-13 i IFN-γ a un model exclusivament clínic en millorava significativament la capacitat predictiva. Aquests resultats s’haurien de replicar en una mostra independent, els criteris d’inclusió a la qual podrien definir-se en funció dels resultats dels estudis aquí presentats. Finalment, la complexitat de la fisiopatologia de l’ictus isquèmic i l’efecte de la infecció en aquest context, fa que possiblement calgués incloure en futurs estudis, biomarcadors d’altres sistemes implicats en aquests processos.Infection stands among the most common medical complications in the acute phase of stroke, and its development (related to a state of relative immunosuppresion and to exposure to environmental germs) worsens the prognosis, both in terms of survival and functional outcome, in this group of patients. Notwithstanding, the nature of the relationship between infection and stroke outcome, and the possibility of modifying it have not been undoubtfully established.One of the studies included in this assay, which focused on the effect of infection on the prognosis of ischemic stroke patients who underwent intravenous thrombolytic therapy, showed that developing this complication confers a significant excess risk of a poor outcome. Although the study’s design does not allow to draw robust causal conclusions, a graph where mean NIHSS scores are plotted suggests that infection truly worsens, at least in the short term, the functional prognosis of these patients (as opposed to its development being merely related to the episode’s severity). Moreover, the patients’ neurological status 24 hours after therapy is administered considered in isolation seems to be the most significant factor influencing the overall prognosis of stroke patients undergoing revascularization therapies.In the other study herein, the effect of including plasmatic biomarkers (specifically constituents of the Th1/Th2 system) in a clinical model to predict the development of infection in this scenario. Particularly, the inclusion of IL-13 i IFN-γ levels to an exclusively clinical model significantly improves its predictive capacity.These results should be replicated in an independent sample, whose inclusion criteria could be determined according to the results of the studies . Finally, the intricate physiopathology of ischemic stroke and the complex impact of infection on this condition, possibly require that future studies include biomarkers from other systems involved in these processes