Measure and effect of diet in chronic obstructive pulmonary disease

Background and objectives: Recent research has shown an association between a healthy diet and reduced chronic obstructive pulmonary disease (COPD) incidence. However, the potential role of diet in COPD prognosis is unknown. This thesis aimed to describe the characteristics of diet in COPD patients and to estimate its association with the disease evolution, in terms of pathophysiological impairment and hospitalizations. A secondary objective was to study the role of diet in asthma, as a COPDrelated phenotype. Methods: A dietary ancillary protocol was included in a well phenotyped cohort of 342 COPD patients recruited during their first admission for a COPD exacerbation in Spain. Dietary data of the last 2 years was assessed using a validated food frequency questionnaire (122 items). Levels of oxidative stress and inflammatory markers were measured in serum. Hospital admissions during follow-up were obtained from national datasets. Additionally, data from the International Study of Asthma and Allergies in Childhood (ISAAC) in Mexico was used to assess the effect of diet in childhood asthma. Results: (i) COPD patients report an adequate intake of the main food groups and macro- and micro-nutrients according to local recommendations, excepting vitamin D; (ii) vitamin E and olive oil intakes are associated with reduced oxidative stress in COPD active smokers; (iii) intake of _3 and _6 fatty acids is related to the levels of serum inflammatory markers; (iv) cured meat intake increases the risk of COPD admission during follow-up; and (v) children adherence to a Mediterranean dietary pattern relates to reduced childhood asthma prevalence. Conclusions: Dietary habits may modify COPD prognosis and childhood asthma. Therefore, advice on healthy diet should be considered in chronic respiratory diseases guidelines.Antecedents i objectius: Estudis recents mostren associacions entre una dieta sana i reduccions en la incidència de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Tanmateix, el possible rol de la dieta en l'evolució de l'MPOC és desconegut. L'objectiu d'aquesta tesi és descriure les característiques de la dieta en pacients amb MPOC i estimar-ne l’associació amb l'evolució de la malaltia en termes d’alteracions fisiopatològiques i hospitalitzacions. Com a objectiu secundari, també es vol estudiar el paper de la dieta en l'asma, com a malaltia estretament relacionada amb l'MPOC. Mètodes: Es va aniuar un protocol d’epidemiologia nutricional en una cohort de 342 malalts d’MPOC, ben fenotipats, reclutats a Espanya durant la seva primera hospitalització per agudització de l'MPOC. Es va administrar un qüestionari de freqüència de consum d'aliments (122 ítems) preguntant per la dieta dels darrers 2 anys. Es van mesurar en sèrum els nivells de marcadors d'estrès oxidatiu i d'inflamació. Les hospitalitzacions durant el temps de seguiment s’obtingueren a partir de registres nacionals. Per últim, s'utilitzaren dades de l'International Study of Asthma and Allergy in Childhood (ISAAC) a Mèxic per a estimar l'efecte de la dieta en l'asma infantil. Resultats: (i) El consum d'aliments i macro- i micro-nutrients fou considerat adient respecte a les recomanacions locals, exceptuant la vitamina D; (ii) la ingesta de vitamina E i oli d’oliva s’associà a menors nivells d’estrès oxidatiu en pacients fumadors actius; (iii) els nivells de ingesta d'àcids grassos _3 i _6 es va relacionar amb els nivells d’inflamació sistèmica; (iv) la ingesta d’embotits i carns curades va incrementar el risc d'hospitalització per MPOC durant el seguiment; i (v) l’adherència a un patró mediterrani d'alimentació s’associà a menor prevalença d'asma infantil. Conclusions: Els hàbits alimentaris poden modificar l'evolució de l'MPOC i el desenvolupament d'asma infantil. Per tant, s’hauria de considerar l’inclusió de consells alimentaris en les guies clíniques per a malalties respiratòries cròniques.Programa de doctorat en Biomedicin