El PCC com a document de canvi i d'innovació als centres educatius de primària

Aquesta tesi pretén: establir quina és la situació real dels Projectes Curriculars de Centre (PCC) a les escoles d'Educació Infantil i Primària de Catalunya; comprovar si el PCC ha estat un instrument de canvi i d'innovació; i configurar propostes per facilitar i redreçar l'elaboració, aplicació i avaluació dels PCC. Per aconseguir aquests propòsits s'ha partit d'una recerca bibliogràfica i documental que ha permès disposar d'un marc teòric de referència. Després, per poder realitzar el coneixement i anàlisi de la realitat hem determinat un marc pràctic a partir del disseny i aplicació d'un treball empíric. Amb la informació obtinguda en el marc teòric i pràctic, hem elaborat unes conclusions i finalment concretat unes propostes d'intervenció en diferents àmbits. El marc teòric s'ha concretat a partir de tres grans apartats. El primer, la reforma educativa i els nous reptes que ha suposat tant pel sistema educatiu com per als propis centres. El segon apartat es refereix al Currículum, al Disseny Curricular i al PCC (hem fet un breu repàs històric, i hem vist algunes fonts, definicions, models i components del Currículum ; hem comentat també les fonts en que es basa el Disseny Curricular català, els seus nivells de concreció i les seves directrius fonamentals; i pel que fa al PCC, hem recollit diferents definicions, determinat quins creiem són els seus components, diferents processos d'elaboració, la normativa que l'acompanya, i alguns recolzaments que el poden facilitar. I el tercer i últim apartat del marc teòric han estat els canvis i les innovacions (els hem conceptualitzat, i hem concretat les seves dimensions, fases, estratègies, el paper que hi juguen els equips directius, i les seves resistències i facilitadors. El marc pràctic ha tingut en compte una metodologia combinada de procediments tan quantitatius com qualitatius (aquests últims contrastats a partir de l'estratègia de la triangulació). El seu disseny i desenvolupament s'ha basat tant en un estudi genèric com en un d'específic. A partir de la creació i difusió d'un propi Instrument d'Avaluació del Projecte Curricular i la seva Elaboració (I.A.P.C.O.) es va recollir una mostra, que considerem representativa, de 109 centres en els quals ens hem basat per determinat l'estudi genèric. A més, es va realitzar un assessorament a 4 escoles pilot, per a que elaboressin, passessin i determinessin els resultats d'un instrument per avaluar el propi projecte curricular, i la seva anàlisi ha constituït el que hem anomenat l'estudi específic. Podem dir que s'ha fet una anàlisi de resultat força extensa i vista sota diferents prismes, a partir tant d'una anàlisi estadística com de veure que ha passat en cadascuna de les 41 variables d'anàlisi que s'han determinat. Una vegada acabat el marc teòric i el pràctic, hem concretat quines són les que considerem les conclusions d'aquesta recerca i les hem dividit en unes de parcials i en una única conclusió general de tota la recerca. Pel que fa a les conclusions parcials destaquem; d'entre moltes i a títol d'exemple; les que fan referència a: que per elaborar el PCC s'ha seguit un model deductiu; només s'han acabat de 2 a 4 àrees del 2n. Nivell de concreció ( menys de la meitat); s'ha dedicat una mitjana setmanal d'1h. a nivell col·lectiu i d'1:30 a 2h. a nivell individual; el professorat s'ha agrupat per cicles, les decisions s'han pres per consens, no s'està massa content amb els suports externs rebuts; s'ha manifestat moltes dificultats de temps; hi ha continguts dels tres tipus i ordenats de més a menys de: conceptuals, actitudinals i procedimentals; es fan poques adaptacions curriculars; els recursos són insuficients i mitjanament adequats; s'ha millorat l'avaluació; encara no s'està aplicant; com a formació es demanen assessoraments de centre; dintre de l'organització general del centre hi ha hagut una gran reestructuració d'ordenació i planificació de reunions; etc. La conclusió general diu que: l'elaboració i aplicació del PCC encara no la podem considerar un instrument de canvi i d'innovació. Està produint canvis en les dimensions intencional, estructural i avaluadora, però encara n'ha de produir més en la pedagògica i en la curricular. Així doncs ens preguntem: era necessari un PCC per aconseguir un canvi més organitzatiu que curricular? Per respondre a aquesta pregunta hem determinat els que considerem alguns dels errors que s'ha comès. També hem considerat quines han estat algunes de les limitacions d'aquesta investigació i hem acabat fent algunes propostes per facilitar i redreçar l'elaboració, aplicació i avaluació dels PCC d'ara en endavant.Esta tesis pretende: establecer cual es la situación real de los Proyectos Curriculares de Centro (PCC) en las escuelas de Educación Infantil y Primaria de Cataluña; comprobar si el PCC ha sido un instrumento de cambio y de innovación; y configurar propuestas para facilitar y reencaminar la elaboración, aplicación y avaluación de los PCC. Para conseguir estos propósitos se ha partido de una búsqueda bibliográfica y documental que ha permitido disponer de un marco teórico de referencia. Después, para poder realizar el conocimiento y análisis de la realidad hemos determinado un marco práctico a partir del diseño y aplicación de un trabajo empírico. Con la información obtenida en el marco teórico y práctico, hemos elaborado unas conclusiones y finalmente concretado unas propuestas de intervención en diferentes ámbitos. El marco teórico se ha concretado a partir de tres grandes apartados. El primero, la reforma educativa y los nuevos retos que ha supuesto tanto para el sistema educativo como para los propios centros. El segundo apartado se refiere al Currículum, al Diseño Curricular y al PCC (hemos realizado un breve repaso histórico, y hemos visto algunas fuentes, definiciones, modelos y componentes del Currículum ; hemos comentado también las fuentes en que se basa el Diseño Curricular catalán, sus niveles de concreción y sus directrices fundamentales; y por lo que se refiere al PCC, hemos recogido diferentes definiciones, determinado cuáles creemos son sus componentes, diferentes procesos de elaboración, la normativa que le acompaña, y algunos apoyos que el pueden facilitar. I el tercer y último apartado del marco teórico han sido los cambios y las innovaciones (lo hemos conceptualizado, y hemos concretado sus dimensiones, fases, estrategias, el papel que juegan los equipos directivos, y sus resistencias y facilitadores. El marco práctico ha tenido en cuenta una metodología combinada de procedimientos tanto cuantitativos como cualitativos (éstos últimos contrastados a partir de la estrategia de la triangulación). Su diseño y desarrollo se ha basado tanto en un estudio genérico como en uno de específico. A partir de la creación y difusión de un propio Instrumento de Evaluación del Proyecto Curricular y su Elaboración (I.A.P.C.O.) se recogió una muestra, que consideramos representativa, de 109 centros en los que nos hemos basado para determinar el estudio genérico. Además, se realizó un asesoramiento a 4 escuelas piloto, para que elaborasen, pasaran y determinasen los resultados de un instrumento para avaluar el propio proyecto curricular, y su análisis ha constituido el que hemos llamado el estudio específico. Podemos decir que se ha hecho un análisis de resultados bastante extenso y vista desde diferentes prismas, a partir tanto de un análisis estadístico como de ver que ha pasado en cada una de las 41 variables de análisis que se han determinado. Una vez acabado el marco teórico y el práctico, hemos concretado cuáles son las que consideramos las conclusiones de esta investigación y las hemos dividido en unas de parciales y en una única conclusión general de tota la investigación. Por lo que se refiere a las conclusiones parciales destacamos; de entre muchas y a título de ejemplo; las que se refieren a: que para elaborar el PCC se ha seguido un modelo deductivo; solamente se han acabado de 2 a 4 áreas del 2o nivel de concreción ( menos de la mitad); se ha dedicado una media semanal de 1h. a nivel colectivo y de 1:30 a 2h. a nivel individual; el profesorado se ha agrupado por ciclos, las decisiones se han tomado por consenso, no se está demasiado contento con los soportes externos recibidos; se han manifestado muchas dificultades de tiempo; hay contenidos de los tres tipos y ordenados de más a menos de: conceptuales, actitudinales y procedimentales; se hacen pocas adaptaciones curriculares; los recursos son insuficientes y medianamente adecuados; se ha mejorado la evaluación; todavía no se está aplicando; como formación se piden asesoramientos de centro; dentro de la organización general del centre ha habido una gran reestructuración de ordenación y planificación de reuniones; etc. La conclusión general determina que: la elaboración y aplicación del PCC todavía no la podemos considerar un instrumento de cambio y de innovación. Está produciendo cambios en las dimensiones intencional, estructural y avaluadora, pero todavía tiene que producir más en la pedagógica y en la curricular. Por lo que nos preguntamos: era necesario un PCC para conseguir un cambio más organizativo que curricular? Para responder a ésta pregunta hemos determinado los que consideremos algunos de los errores que se ha cometido. También hemos considerado cuáles han sido algunas de las limitaciones de esta investigación y hemos terminado haciendo algunas propuestas para facilitar y reencaminar la elaboración, aplicación y evaluación de los PCC de ahora en adelante.This Doctoral Thesis will try to establish which is the actual situation of the Curricular Project of the Centres (CPC) in the primary schools of Catalonia; to investigate if the CPC has been a tool of change and innovation; to configure suggestions to facilitate and re-address the elaboration, application and evaluation of the CPC. In order to achieve this objectives it has been performed a documentary and bibliographical research which has provide a theoretical frame of reference. After that, in order to acquire the knowledge and analysis of the reality it has been determined a practical frame from the design and application of an empirical work. With the information included in the theoretical and practical frame, we have elaborate the conclusions and, finally, a proposals of change in several levels have been established. The theoretical frame has been fixed from three central items. First, the educational reform and the new challenges posed both by the educational system and the schools. The second item refers to the Curricula, the Curricula Design and the CPC. A historical review has been done, and several sources, definitions, models and components of the Curricula; we have; the Curricula Design's sources in Catalonia has been commented, together with its concretion levels and its main directives; and, with respect to the CPC, we have selected a great variety of definitions, we have established which are, from our point of view, its components, several process of elaboration, its rules, and ways to facilitate the process. The third and last part of the theoretical frame has been the changes and the innovations (we have conceptualise it and we have clarify its dimensions, phases, strategies, the role of the directive team, and its resistance and facilitators. The practical frame has took into account a combined methodology of procedures, both quantitative and qualitative (these lasts has been verified with the strategy of triangulation). Its design and development is based on both a generic study and a specific one. From the creation and diffusion of a own tool of Evaluation of the Curricular Project and its Elaboration (E.C.P.E.) a representative sample was provided by 109 schools, which was used to determine the generic study. Furthermore, the elaboration, application and results analysis of a tool to evaluate its own curricular project for 4 schools was also advised. This process has been call the specific study. A quite extensive and broadly tested analysis of the results has been performed both from an statistical point of view as from the review of the 41 variables used in the study. Once the theoretical and practical frame has been finished, we have established the conclusions of our research, which have been divided in a partial ones and in a unique general conclusion of the research. With respect to the partial conclusions we would like to point out those stating that: in order to elaborate the CPC, a deductive model has been followed; only between 2 and 4 areas of the 2on level of concretion (less than a half of the total) has been finished; it has been devoted 1h on the average in the collective level and 1h30m in the individual level; teachers have been grouped by cycles; the decisions were took by consensus; more external help and time have been needed; the contents were of three different kind (in order of relevance): those addressed to the concepts, those addressed to the behaviour and those addressed to the procedures; the curricula are few adapted; more resources are needed and best adapted; the evaluation has improved; it is not yet being applied; the centres are demanding more advice; the meetings into the centres have been largely re-scheduled and re-structured. The general conclusion is that: the elaboration and application of the CPC can not be considered yet a tool of change and innovation. Its is the motivation of changes in the spheres of the intentions the structure and the evaluation, but it must produce still more changes in the pedagogical and the curricular. Moreover, we can ask ourselves; it was necessary a CPC to achieve a change mainly in the organisation and less in the curricula? In order to answer this question we have determined several of the existing mistakes. We have also considered which has been the limitations of this research and we have ended with several proposals to facilitate and re-orient the elaboration, application and evaluation of the CPC in the future