La responsabilidad penal del Compliance officer

La designación de un Organismo de Vigilancia y Control o un Compliance officer en las organizaciones empresariales españolas es una de las principales y más visibles novedades del nuevo régimen de responsabilidad penal de la persona jurídica instaurado por Ley Orgánica 1/15, de 30 de marzo, de modificación del Código Penal, que permite, entre otras condiciones a la ya citada, la exoneración de responsabilidad penal de la empresa cometido un delito en su nombre y beneficio en el seno de la entidad. Tomando como referencia a Italia, de dónde se ha importado nuestra actual regulación de responsabilidad penal de la persona jurídica, a lo largo del presente trabajo se efectúa un recorrido por la jurisprudencia emanada de sus Tribunales para concluir con la que nos parece más acertada composición de este Organismo de Vigilancia y Control a efectos de su consideración como órgano con poderes autónomos de iniciativa y control y, por lo tanto, su válida constitución para el fin que se propone. Sin embargo, el ejercicio del cargo de Compliance officer lleva inherente la asunción de determinadas responsabilidades o deberes, mayores o menores en función del perfil de Órgano por el que se opte en la entidad: un órgano más enfocado al cumplimiento penal, a la prevención de riesgos penales o a la mera supervisión y reporte del funcionamiento y cumplimiento de los programas de prevención de delitos a los órganos de gobierno de la entidad. En el presente trabajo se analiza, a través de la exposición práctica de los principales incumplimientos posibles de funciones propias de un Compliance officer, si dichos deberes asumidos contractualmente por el Organismo de Vigilancia y Control originan una posición de garante respecto a la evitación de la comisión de delitos en la entidad –en su caso, derivada de la posición de garante propia del Órgano de administración- así como, si la infracción de dichos deberes puede fundamentar per se una responsabilidad en comisión por omisión respecto al delito cometido por un tercero o, por el contrario, se requieren ulteriores requisitos de imputación.La designació d’un Organisme de Vigilància i Control o un Compliance officer a les organitzacions empresarials espanyoles es una de las principals i més visibles novetats del nou règim de responsabilitat penal de la persona jurídica instaurat per Llei Orgànica 1/15, de 30 de març, de modificació del Codi Penal, que permet, entre d’altres condicions a la ja citada, la exoneració de responsabilitat penal de l’empresa, comès un delicte en el seu nom i benefici a la entitat. Prenent com a referència a Itàlia, d’on s’ha importat la nostra actual regulació de responsabilitat penal de la persona jurídica, durant el present treball s’efectuarà un recorregut per la jurisprudència emanada dels seus Tribunals per concloure amb la que ens sembla més adient composició per aquest Organisme de Vigilància i Control a efectes de la seva consideració com òrgan amb poders autònoms d’iniciativa i control i, en conseqüència, la seva vàlida constitució per al fi per al que es proposa. No obstant, l’exercici del càrrec de Compliance officer porta inherent l’assumpció de determinades responsabilitats o deures, majors o menors en funció del perfil d’Òrgan pel qual opti la entitat: un òrgan més enfocat al compliment penal, a la prevenció de riscos penals o a la mera supervisió i report del funcionament i compliment dels programes de prevenció de delictes als Òrgans de govern de la entitat. En el present treball s’analitza, a través de la exposició pràctica d’alguns dels principals incompliments possibles de funcions pròpies d’un Compliance officer, si els esmentats deures assumits contractualment per l’Organisme de Vigilància i Control originen una posició de garant respecte a l’evitació de la comissió de delictes a la entitat –en el seu cas, derivada de la posició de garant pròpia de l’Òrgan d’administració- així com, si la infracció d’aquests deures pot fonamentar per se una responsabilitat en comissió por omissió respecte al delicte comès per un tercer o, pel contrari, es requereixen ulteriors requisits d’imputació.The appointment of a Surveillance and Monitoring Body or a Compliance officer at Spanish business organizations is one of the main and most visible new pieces of legislation in the new regime on the criminal liability of legal entities introduced by Organic Law 1/15, of March 30, 2015, amending the Criminal Code, which allows, among other conditions besides that mentioned, exemption from criminal liability for the enterprise if a criminal offense was committed on its behalf and to its benefit within the entity. Taking our cue from Italy from where the current Spanish provisions on the criminal liability of legal entities were imported, in this paper we take a journey through the case law that has emanated from the Italian courts to conclude as to what we believe is the best membership profile for this Surveillance and Monitoring Body for the purposes of it being considered a body with independent powers of initiative and control, and therefore, its valid formation for its intended aim. However, discharging the position of Compliance officer implies the acceptance of given responsibilities or duties, which will be greater or lesser according to the profile that has been chosen for the Body at the entity: a body oriented more towards criminal compliance, towards prevention of criminal risks or simply towards supervising and reporting in relation to the functioning and fulfillment of the compliance programs to the entity’s managing bodies. In this paper we analyze, through a practical presentation of the principal possible infringements of a Compliance officer’s functions, whether those duties accepted contractually by the Compliance officer give rise to a position of guarantor with respect to deterring criminal offenses at the entity –derived, if applicable, from the position of guarantor of the managing body itself- and, whether the infringement of those duties may found per se liability by omission with respect to the offense committed by a third party, or, conversely, whether further requirements for accusation of an offense must be met