Els hàbits alimentaris i la seva relació amb la condició física en alumnes de 3r curs de primària del Baix Montseny

Antecedents: Els hàbits alimentaris, el grau d’adhesió al patró de dieta mediterrània (DM) i el consum dels diferents grups d’aliments, realitzar un esmorzar complet, així com l’alimentació en els primers mesos de vida, són part d’un estil de vida saludable amb un important impacte en la salut dels infants. La condició física és una mesura de les capacitats relacionades amb la pràctica de l’activitat física i alguns dels seus components han estat relacionats amb diversos paràmetres de salut. L’objectiu general d’aquest treball és avaluar la relació entre els hàbits alimentaris i la condició física relacionada amb la salut en alumes de 3r curs de primària del Baix Montseny. Metodologia: L’avaluació dels hàbits alimentaris es va dur a terme amb el qüestionari KIDMED i el qüestionari de la família ALADINO, mentre que la mesura de la condició física es va realitzar amb la bateria ALPHA-fitness. Per identificar l’associació entre variables principals i independents es va utilitzar la prova de la t d’Student i l’anàlisi de la variància (ANOVA). Aquestes relacions es varen ajustar per les variables explicatives mitjançant models multivariants de regressió lineal (coeficients, intervals de confiança). El nivell de significació es va establir en valors de p<0,05. Resultats: Es varen estudiar 269 infants de 9 anys dels quals el 54% eren nens. El 45% dels infants varen mostrar una alta adhesió a la DM; l’11% i el 6% complien les recomanacions de consum de fruita i verdura, respectivament; el 10% realitzaven un esmorzar de bona qualitat i el 80% van ser alletats. Els infants amb una alta adhesió a la DM salten 5,9 cm més (IC 95%, 0,7; 11,1), tenen 0,8kg més de força (IC 95%, 0,1;2,3) i mesuren 2,7cm més (IC 95%, 1,0; 4,3), mentre que els consumeixen verdura 2 cops al dia tenen un índex de massa corporal (IMC) 2,0kg/m2 inferior (IC 95%, -3,7; -0,2). El consum d’un esmorzar de bona qualitat no va mostrar diferències estadísticament significatives amb la condició física. Els infants que havien rebut lactància materna tenien un IMC i un perímetre de cintura inferiors, 1,2kg/m2 (IC 95%, -2,1; -0,2) i 2,1cm (IC 95%, -3,9; -0,1), respectivament. Conclusions: S’ha observat que una alta adhesió a la DM està relacionada amb una millor condició musculoesquelètica i una major talla. Així mateix, els infants amb un seguiment adequat de les recomanacions per a una alimentació saludable, concretament pel que fa al consum de verdura, tenen un menor IMC, i aquells que han estat alletats presenten un IMC i un perímetre de cintura inferiors. No s’ha observat cap relació entre la qualitat de l’esmorzar i els components de la condició física.Antecedentes: Los hábitos alimentarios, el grado de adherencia a la dieta mediterránea (DM) y el consumo de los distintos grupos de alimentos, la realización de un desayuno completo, así como la alimentación en los primeros meses de vida, son parte de un estilo de vida saludable con un importante impacto en la salud de los niños. La condición física es una medida de las capacidades relacionadas con la práctica de la actividad física y algunos de sus componentes han sido relacionados con diversos parámetros de salud. El objetivo general de este estudio es evaluar la relación entre los hábitos alimentarios y la condición física relacionada con la salud en alumnos de 3er curso de primaria del Baix Montseny. Metodología: La evaluación de los hábitos alimentarios se llevó a cabo con el cuestionario KIDMED y el cuestionario de la familia ALADINO, la condición física se midió con la batería ALPHA fitness. Para identificar las asociaciones entre variables principales e independientes se utilizó la prueba de la t de Student y el análisis de la variancia (ANOVA). Estas relaciones se ajustaron por las variables explicativas mediante modelos multivariados de regresión lineal (coeficientes, intervalos de confianza). El nivel de significación se estableció en valores p<0,05. Resultados: Se estudiaron 269 escolares de 9 años de edad de los cuales el 54% eran niños. El 45% de los escolares mostraron una alta adherencia a la DM; el 11% y el 6% cumplían las recomendaciones de consumo de fruta y verdura, respectivamente; el 10% realizaba un desayuno de buena calidad y el 80% fueron amamantados. Los escolares con una alta adherencia a la DM saltaban 5,9cm más (IC 95%, 0,7; 11,1), tenían 0,8kg más de fuerza (IC 95%, 0,1; 2,3) y medían 2,7cm más (IC 95%, 1,0; 4,3), mientras que los que consumían verdura 2 veces al día tenían un índice de masa corporal (IMC) 2,0kg/m2 inferior (IC 95%, -3,7; -0,2). Los escolares alimentados con lactancia materna tenían un IMC y un perímetro de cintura inferiores, 1,2kg/m2 (IC 95%, -2,1; -0,2) y 2,1cm (IC 95%, -3,9; -0,1), respectivamente Conclusiones: Se ha observado que una alta adherencia a la DM está relacionada con una mejor condición musculoesquelètica y una mayor talla. Así mismo, los escolares con un seguimiento adecuado de las recomendaciones para una alimentación saludable, concretamente por lo que hace referencia al consumo de verdura, tienen un menor IMC, y aquellos que han sido amamantados presentan un IMC y un perímetro de cintura inferiores. No se ha observado ninguna relación entre la calidad del desayuno y los componentes de la condición física.Antecedents: Eating habits, adherence to the Mediterranean diet (MD) and consumption of different food groups, having a complete breakfast and infant feeding in the first period of life, are part of a healthy life style with an important impact on children health. Physical fitness is a measure of the capacities related to physical activity; some of its components have been associated with health parameters. The general objective of this study is to assess the relationship between eating habits and health related physical fitness in 3rd grade primary schoolchildren of Baix Montseny. Methodology: Eating habits were assessed with the KIDMED and ALADINO family questionnaires, while physical fitness was measured with the ALPHA-fitness battery. The associations between dependent and independent variables were evaluated with Student’s t-test and analysis of variance (ANOVA), and tested with multiple linear regression analyses adjusting for explanatory variables. Statistical significance was set at p