La cura a Catalunya: sector ocupacional i espai de desigualtats de gènere

L’objectiu principal d’aquesta tesi és l’anàlisi dels treballs de cura remunerats a persones en situació de dependència a Catalunya. A partir d’una perspectiva qualitativa, s’analitzen les representacions socials i de gènere associades a aquests treballs, realitzats en els serveis d’atenció a la dependència (domiciliaris i institucionals), i s’aporten dades empíriques entorn aquest sector ocupacional, caracteritzat per la feminització i la precarietat laboral. També es formula una proposta d'aplicabilitat de la investigació a fi d’afavorir la igualtat de gènere i el reconeixement social de l’activitat. A nivell metodològic s’han seguit dues estratègies d’investigació: en primer lloc s’han escollit els Serveis d’Ajuda a Domicili com a casos etnogràfics per incidir en la observació i l’anàlisi de les relacions de gènere, les característiques del treball de cura remunerat en aquests serveis i la relació de les organitzacions prestadores del servei amb l'administració municipal; en segon lloc s’han escollit diversos serveis de cura per incidir en les barreres i oportunitats de la implicació de homes en aquest sector ocupacional. S’han realitzat entrevistes en profunditat a les persones que participen en la gestió del servei i en la prestació de cura directa; i observació participant en diversos serveis de cura. La metodologia qualitativa ha permès reconstruir les experiències i percepcions de les persones que es dediquen en aquest sector ocupacional, a fi de conèixer l'impacte de les condicions laborals i de les representacions socials i culturals entorn aquesta activitat. Les dades empíriques treballades s’han abordat principalment des de les aportacions teòriques de l’economia de la cura, del social care, de les aproximacions performatives del gènere i adoptant una perspectiva interseccional. Amb aquesta tesi es confirma que, tot i que la cura continua estant principalment abordada per la família, el creixement de les necessitats d’atenció a causa de l’envelliment de la població comporta que aquest sector ocupacional es trobi actualment en expansió. Es tracta d'un sector fortament feminitzat que s’ha configurat com un nínxol ocupacional tant per a dones autòctones amb poca formació, com per a persones immigrants procedents de l’estranger. Amb el procés d’externalització dels serveis públics, les organitzacions privades s’han convertit en les principals ocupadores del sector, fet que no ha favorit a la qualitat del servei i a les condicions laborals. S’ha pogut demostrar també la desigualtat d'oportunitats dels homes per accedir en aquests treballs, tot i que la seva implicació (minoritària) comporta models emergents d’homes dedicats a aquest tipus de treballs i per tant canvis en els sistemes i relacions de gènere. Aquesta tesi aporta un coneixement en profunditat d’aquest sector ocupacional necessari per orientar propostes de canvi que afavoreixin al reconeixement social d’aquest treball, la seva redistribució i la millora de l'atenció a les persones en situació de dependència. La tesi acaba amb una sèrie de recomanacions a partir de les quals es podria treballar per avançar cap a la dignificació del treball de cura remunerat i la seva professionalització, a fi de garantir un sistema de cura sustentable i de qualitat. D’aquesta forma, els resultats que es presenten tenen un alt grau d'aplicabilitat, especialment en la intervenció social i en el disseny de polítiques socials.The main goal of this thesis is to analyse paid caregiving occupations providing care to individuals living in situations of dependency in Catalonia. The social and gender representations associated with these occupations, performed in the dependent care services (both at home and in institutions), will be analysed from a qualitative perspective, and empirical data will be provided about this occupational sector, characterised by feminisation and job instability. A proposal to apply the research will also be formulated with a view to fostering gender equality and the social recognition of the activity. The research methodology involved two research strategies: firstly, Home-Help Services were selected as ethnographic cases to highlight the observation and analysis of gender relations, the characteristics of the paid care work in these services and the relation between the service providers and the municipal administration. Secondly, various caregiving services were selected to highlight the barriers and opportunities of the involvement of men in this occupational sector. In-depth interviews were conducted with those individuals who participate in the management of the service and in directly providing the care; as well as the observation of different caregiving services. The qualitative methodology served to reconstruct the experiences and perceptions of people working in this occupational sector, with a view to determining the impact of the working conditions and the social and cultural representations related to this activity. The empirical data worked on were mainly examined from the theoretical contributions of the economy of care, social care, performative gender approaches and through the adoption of an intersectional perspective. This thesis confirms that, although care continues to be mainly provided by the family, the growth in the need for care as a result of the ageing of the population means that this occupational sector is currently expanding. It is a strongly feminised sector which has become established as an occupational niche both for native women with a low educational level and immigrants. With the externalisation process of public services, private organisations have become the main service providers of the sector, something which has not improved the quality of the service or the working conditions. The thesis has also demonstrated the unequal opportunities for men when accessing these jobs, although their (minor) involvement entails emerging models of men devoted to these types of jobs and therefore, changes in the gender systems and relations. This thesis provides in-depth knowledge of this occupational sector which is essential to guide proposals for change that promote the social recognition of this job, its redistribution and the improvement in the care of persons in situations of dependency. The thesis concludes with a series of recommendations which could be used to move towards conferring dignity and professionalization on paid caregiving work, in order to guarantee a sustainable and quality caregiving system. In this way, the results presented herein are highly applicable, especially in social intervention and in the design of social policies