Essays in labor economics

Aquesta tesi persegueix els objectius següents. En primer lloc, estudia els factors que impulsen el creixement constant tant en la participació de la mà d'obra com en les hores per treballador de persones majors, persones majors de 62 anys, als Estats Units des de mitjan anys vuitanta. Utilitzem dades del Health and Retirement Study (HRS) per estimar un model de cicle de vida de l'oferta laboral, la jubilació i l'acumulació de riqueses per contrastar el comportament de l'oferta laboral de dues cohorts als EUA: persones nascudes després de la Primera Guerra Mundial ("The Great Depression Kids"), i els nascuts després de la Segona Guerra Mundial ("The Baby Boomers"). Ens centrem en les diferències entre aquestes dues cohorts en l'obtenció i la dinàmica de la salut, així com les polítiques a què s'enfronten, un augment gradual de l'Edat de jubilació normal i l'eliminació de la prova de guanys l'any 2000, com a possibles fonts de canvi. Els resultats demostren que els efectes de les polítiques i els factors no relacionats amb la política tenen una magnitud similar. L'eliminació de la prova de guanys va tenir el major impacte de totes les polítiques. De forma conjunta, l'augment de les despeses mèdiques de butxaca i l'augment de l'esperança de vida són els factors dominants entre els no relacionats amb les polítiques. En segon lloc, utilitzem el Panell Socioeconòmic Alemany (SOEP) per estudiar com la introducció d'un salari mínim federal a Alemanya l'1 de gener de 2015 afecta els salaris de les reserves individuals. Trobem que la reforma estava associada amb un augment dels salaris de reserva d'aproximadament el 4 per cent en el final més baix de la distribució. A més, els canvis en els salaris de reserva i els salaris observats a causa de la reforma salarial mínima són comparables en la seva magnitud. També mostrem que els ciutadans alemanys ajusten els seus salaris de reserva més que els immigrants. En tercer lloc, torneu a utilitzar les dades SOEP per estimar l'efecte de la reforma salarial mínima alemanya sobre la durada de l'atur. Trobem una associació molt forta de la reforma amb un augment de la durada de l'atur entre homes joves. Aquest efecte és especialment fort en les regions amb alt grau de reforma.This dissertation pursues the following objectives. First, it studies the factors driving the steady growth in both labor force participation and hours per worker of seniors, individuals above age 62, in the US since the mid 1980s. We use data from the Health and Retirement Study (HRS) to estimate a life-cycle model of labor supply, retirement, and wealth accumulation in order to contrast the labor supply behavior of two cohorts in the US: individuals born after World War I ("The Great Depression Kids"), and those born after the World War II ("The Baby Boomers"). We focus on the differences between these two cohorts in earning and health dynamics as well as policies that they face, a gradual increase in Normal Retirement Age and the elimination of the earnings test in 2000, as potential sources of change. The results demonstrate that the effects of policies and policy-unrelated factors are of similar magnitude. The elimination of the Earnings Test had the biggest impact of all policies. Jointly, the rise in out-of-pocket medical expenditures and the increase in life expectancy are the dominant factors among non policy-related ones. Second, we use the German Socio-Economic Panel (SOEP) to study the how the introduction of a federal minimum wage in Germany on January 1, 2015, affected individual reservations wages. We find that the reform was associated with an increase in reservation wages of approximately 4 percent at the low end of the distribution. Furthermore, the shifts in reservation wages and observed wages due to the minimum wage reform are comparable in their magnitude. We also show that German citizens adjust their reservation wages more than immigrants do. Third, use again the SOEP data to estimate the effect of the German minimum wage reform on unemployment duration. We find a very strong association of the reform with an increase in unemployment durations across young men. This effect is especially strong in the regions with high reform bite