La Pintura mural a Catalunya durant l'alta edat mitjana

Aquesta tesi pretén, mitjançant l’estudi de la pintura mural dels segles IX i X a Catalunya, arribar a comprendre de quina manera aquest territori pertanyent a l’Imperi romà va entrar en l’edat mitjana. Per tal d’assolir aquest objectiu, realitzem una anàlisi exhaustiva dels conjunts conservats de pintura mural entre els segles IX i X, és a dir: les restes desconstextualitzades que es conserven al Museu d’Història de Barcelona; les decoracions in situ de Sant Miquel i Santa Maria de Terrassa (Vallès occidental); els frescos anomenats prerromànics de Sant Quirze de Pedret (Museu Diocesà de Solsona, Solsonès); i els frescos desapareguts de Sant Cristòfol de Campdevànol (Ripollès). Els estudis monogràfics se centren, fonamentalment, en la iconografia, sense però deixar de banda les qüestions estilístiques. En darrer terme volem identificar amb la major precisió possible en quin moment van ser executats aquests conjunts, i si es tracta d’obres locals o fruit de la connexió del territori de Catalunya amb centres exteriors. De les anàlisis dutes a terme se’n deriva la constatació, forta i directa, però puntual, d’una influència carolíngia a finals del segle IX en el bisbat de Barcelona –pintures de Barcelona i Terrassa–, així com una influència no menys important però més dilatada en el temps de la cultura carolíngia en el gran centre monàstic de Ripoll que arribarà des del segle IX fins l’XI, que confirmaria algunes de les hipòtesis proposades per a comprendre la producció de manuscrits il·lustrats de l’esmentat monestir. Fruit indirecte i testimoni d’aquesta connexió son les pintures de Campdevànol. Al costat d’aquests lligams de Catalunya amb el món carolingi, el segle X –pintures de Pedret– també mostra l’assimilació local d’alguns elements forans amb elements autòctons.La presente tesis pretende, a través del estudio de la pintura mural de los siglos IX y X en Catalunya, llegar a la comprensión del proceso por el cual este territorio que había pertenecido al Imperio Romano entra en la Edad Media. Para alcanzar este objetivo, se realiza un análisis exhaustivo de los conjuntos conservados de pintura mural entre los siglos IX y X, esto es: los restos descontextualizados que se conservan en el Museu d'Historia de Barcelona; las decoraciones in situ de San Miguel y de Santa María de Tarrasa (Vallès occidental); los frescos llamados prerrománicos de San Quirico de Pedret (Museu Diocesà de Solsona, Solsonès); y los frescos desaparecidos de San Cristóbal de Campdevànol (Ripollès). Los estudios monográficos se centran, fundamentalmente, en la iconografía, sin olvidar las cuestiones estilísticas. La finalidad última es situar con la mayor precisión el momento de su ejecución y si se trata de obras locales o fruto de la conexión del territorio de Cataluña con centros exteriores. Del análisis realizado deriva la constatación de una fuerte y directa, pero puntual, influencia carolingia a finales del siglo IX en el obispado de Barcelona –pinturas de Barcelona y Terrassa–, y una influencia no menos importante pero más dilatada en el tiempo de la cultura carolingia en el gran centro monástico de Ripoll que se prolongará desde el siglo IX hasta el siglo XI, confirmado, así, algunas de las hipótesis mantenidas para la comprensión de la producción de manuscritos ilustrados del citado monasterio. Fruto indirecto y testimonio de esta conexión son las pinturas de Campdevànol. Al lado de esta vinculación de Cataluña con el mundo carolingio, el siglo X –pinturas de Pedret– también nos ofrece la asimilación local de algunos elementos foráneos con elementos autóctono