La desamortització de la propietat eclesiàstica a l'Espanya del segle XIX

La desamortització de la propietat eclesiàstica va significar el traspàs de possessions de l'Església, compreses per finques, convents, monestirs, extensions agrícoles i rendes, a les mans de l'estat. L'estat un cop apoderat de les possessions eclesiàstiques, vendria a pública subhasta els béns que haurien sigut de l'Església a individus particulars. Els beneficis derivats de la desamortització anaven encaminats a satisfer les necessitats intrínseques de l'economia espanyola. Una economia deficitària que s'enrocava en un deute públic constant i incapaç de tirar endavant una economia agrícola i industrial competitiva. Aquest és un estudi sobre les justificacions creades per legitimar la desamortització, el poder territorial de l'Església previ a la desamortització, la desamortització dels seus béns i finalment els resultats de la desamortització sobre el territori espanyol peninsular i el grau de compliment de les expectatives generade