La maçoneria a la Garrotxa. Notes i documents

Des que va ser introduïda a la terra gironina per les tropes d'ocupació napoleònica, la maçoneria ha tingut una implantació desigual i variada a les nostres comarques. Si comptabilitzem el nombre de tallers que hi han funcionant des del 1811 fins al 1939, obtenim unes dades que palesen que a les comarques interiors (Ripollès, Cerdanya i Garrotxa) el grau d'implantació fou el menys important. Els dos Empordà, el Gironès i la Selva, en canvi, representen la zona de màxima difusió i assentament.En aquesta contribució aplego totes les dades documentals que he obtingut sobre la Garrotxa, les quals són força escasses atès que les lògies hi dugueren aterme una activitat efímera i poc rellevant, sobretot si hom la compara amb la de les poblacions capdavanteres com Figueres, Palamós, Portbou, Sant Feliu de Guíxols o Girona. Potser per això mateix la documentació conservada a l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca (secció Guerra Civil) és nul·la o indirecta