Patrons de distribució i abundància de gorgònies en comunitats prístines (Alta Antàrtida)

Memoria presentada por Janire Salazar Villacorta para un Máster en Ciencias del Mar: Oceanografía y gestión del medio marino por la Universitat de Barcerlona (UB), realizada bajo la dirección del Dr. Josep Maria Gili i Sardà del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).-- 35 pages, 8 figures, 4 tables, annexesLes gorgònies són un grup d’organismes d’importància clau dins de les comunitats de filtradors marins. Als últims anys ha augmentat la recerca d’àrees marines prístines per establir mesures de gestió i conservació adequades. La caracterització ecològica dels fons bentònics de l’alta Antàrtida, considerada una de les àrees més prístines del món, esdevé clau. Entre desembre de 2013 i febrer de 2014, al marc de l’expedició PS82 del buc oceanogràfic Polarstern es va enregistrar amb ROV i posteriorment analitzar quantitativament un total de 6 transsectes de vídeo a l’àrea de Filchner-Ronne, al llarg de 6104, 67 entre 251 i 361 m de fondària, amb un total de 3147 colònies contades i identificades. Es va dividir l’àrea d’estudi en dos subàrees per comprovar mitjançant MDS les possibles diferències per l’exposició a diferents pressions. Es van identificar nou morfotips, dos dels quals corresponen a noves espècies, una resultant ser la més abundant, el que ens fa pensar en el gran desconeixement que tenim. Aquest estudi és el primer en examinar quantitativament l’abundància, ocurrència i talles de diferents especies de gorgònies a la plataforma continental antàrtica. S’han identificat dos patrons de distribució de colònies. Sembla ser que la distribució òptima a la qual arribaria una població no pertorbada fos a l’atzar però molt densa. L’estudi de la distribució de talles ha revelat la presència de dos classes diferenciades per la majoria de morfotips, el que pot explicar-se per un episodi de pertorbació i la seva recuperació posterior. Els resultats indiquen que estem davant d’un àrea d’estudi de gran riquesa i valor natural, amb individus de gran mida. Malgrat tot, qualsevol canvi dels règims de pertorbació suposaria una alteració de la resiliència d’aquest ecosistema particularment sensible al canvi climàtic global i, per tant, un gran repte per a la seva conservacióPeer Reviewe