Un físic teòric convertit en oceanògraf. Quaranta anys per la Mediterrània i des de l'espai

XXXII Trobades Científiques de la Mediterrània, Planeta Oceà - Planet Ocean, celebradas del 5 al 7 de octubre de 2016 en Maó, Menorca.-- Homenatge als Drs. Marta Estrada, Jordi Font i Jordi Salat, pioners de l'oceanografia mediterrània moderna. A tribute to Drs. Marta Estrada, Jordi Font and Jordi Salat, pioneers of modern Mediterranean oceanography.-- 1 pageVull aprofitar aquesta presentació que se m'ha convidat a fer per compartir amb els assistents el què, el com i el perquè de la meva vida professional. He tingut la sort, i en molts aspectes també la desgràcia, de ser un dels primers científics que s'ha dedicat a la recerca en oceanografia física al nostre país, i en el marc d'una institució prou especial com és el CSIC. Això ha implicat un munt de circumstàncies que han fet que la meva trajectòria no s'assembli gaire a la que estan seguint actualment els joves investigadors que s'inicien o que ja s'han consolidat en aquest àmbit de l'oceanografia a casa nostra. Des de ser autodidacta en molts aspectes a haver treballat, sovint en situacions força estrafolàries, amb persones de perfils diversos i no‐físics que m'han ajudat o directament enfrontat a reptes que m'han fet saltar endavant de formes no sempre previsibles (en aquest sentit vull parlar especialment d'Antoni Ballester). Des d'haver tardat tretze anys entre acabar la carrera i presentar una tesi, feta pràcticament sense director, a haver obtingut una plaça del CSIC sis mesos després de la tesi i sense cap contrincant a l'oposició. Una llicenciatura en l'especialitat de física teòrica, i sense haver estudiat res relacionat amb el mar o ni tant sols amb les ciències de la Terra, que després em va dur a dedicar‐me a l'oceanografia. En els últims quaranta anys he estat treballant principalment en la física de la Mediterrània i cada vegada més en l'observació de l'oceà des de l'espai, havent arribat a trobar‐me de protagonista en la primera missió de satèl∙lit a nivell mundial que ha estat capaç de mesurar la salinitat superficial del mar. Tot això espero que serveixi per ajudar a completar la visió de què han estat aquests anys en que l'oceanografia física ha començat a caminar en el nostre país, i també per recordar errors i circumstàncies esperpèntiques que esperem que ja no es tornin a produir tot i la situació prou trista i inadmissible en que es troba la recerca pública a l'estat i concretament al CSIC. Situació que esperem que pugui capgirar‐se aviat tot dient adéu a unes estructures i model de gestió obsolets i bastint un futur clarament millorPeer Reviewe