Metodología para mejorar la resolución de las emisiones del sector de combustión doméstica en Barcelona

The project "Quantifying the impact of Green infrastructures on (peri-) urban atmospheres" in development by Institut de Ciència i Tecnología ambiental (ICTA-UAB) and funded by Marie Sklodowska-Curie Actions aims to study the air quality and urban heat island phenomenon under several green infrastructure scenarios for the city of Barcelona. Green infrastructures are currently being promoted in cities to improve thermal comfort of the citizens and air quality, among other economic, ecological and social objectives, but there is still little quantitative and qualitative evidence of how efficient they are in achieving the aforementioned sense. To fill this gap, leading methodologies are used, such for chemical climate numerical model. These models, among other data, require entry of atmospheric pollutant emissions from anthropogenic and biogenic sources to high temporal and spatial resolution. Currently, emissions inventories are available at resolution of up to 1km x 1km to Catalonia (BSC). However, it is necessary to improve the model resolution to quantify the effect of green infrastructures (that could be relatively small areas, such as green roofs and parks) and so the emissions. The objective of this project is to create a methodology to disaggregation the emissions of domestic combustion to a geospatial resolution of 100m x 100m on the urban ecosystem of Barcelona. Recently, Cartographic and Geological Institute of Catalonia (ICGC) and University of Barcelona (UB) have developed a map of the Local Climate Zones (LCZ) of the Metropolitan Area of Barcelona (AMB). The LCZ layer is used to disaggregate domestic combustion emissions from 1km to 100m in grid size as it provides a better spatial characterization uses of urban and peri urban land. Population density is also taken into account in this project. The use of LCZ at such a high resolution has shown to be a good proxy to disaggregate emission to residential areas rather than other land use not related to domestic combustion activityEl projecte "Quantifying the impact of Green infrastructures on (peri-) urban atmospheres" en desenvolupament per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB) i finançat per Marie Sklodowska-Curie Actions té com a objectiu estudiar la qualitat de l'aire i el fenomen d'illa de la calor urbana sota escenaris d'infraestructures verdes a la ciutat de Barcelona. Actualment s'estan promovent les infraestructures verdes a les ciutats per millorar el confort tèrmic dels ciutadans i la qualitat de l'aire, entre d'altres objectius econòmics, ecològics i socials, però encara hi ha poca evidència quantitativa i qualitativa de la seva eficàcia. Per omplir aquest buit d'investigació, s'utilitzen metodologies punteres com el model numèric de clima químic. Aquests models, entre d'altres dades, requereixen l'entrada d'emissions de contaminants atmosfèrics de fonts antropogèniques i biogèniques a una alta resolució temporal i espacial. Actualment, els inventaris d'emissions estan disponibles a una resolució de fins a 1km x 1km a Catalunya (BSC). No obstant això, cal millorar la resolució del model per quantificar l'efecte de les infraestructures verdes (que podrien ser àrees relativament petites, com ara cobertes verdes i parcs) i, per tant, les emissions. L'objectiu d'aquest projecte és crear una metodologia per a la desagregació de les emissions de combustió interna a una resolució geoespacial de 100m x 100m en l'ecosistema urbà de Barcelona. Recentment, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i la Universitat de Barcelona (UB) han desenvolupat un mapa de les Local Climate Zones (LCZ) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). S'utilitza la capa de les LCZ per desagregar les emissions de combustió domèstica d'1km a 100m en la mida de la quadricula ja que proporciona una millor caracterització espacial dels usos del sòl urbà i periurbà. També es té en compte, en aquest projecte, la densitat de població. L'ús de les LCZ en una alta resolució ha demostrat ser un bon proxy per a desagregar les emissions a zones residencials en comptes d'altres usos del sòl no relacionats amb l'activitat de combustió domèsticaEl proyecto "Quantifying the impact of Green infrastructures on (peri-) urban atmospheres" en desarrollo por el Instituto de Ciencia y Tecnología Ambiental (ICTA-UAB) y financiado por Marie Sklodowska-Curie Actions tiene como objetivo estudiar la calidad del aire y el fenómeno de isla de calor urbana bajo escenarios de infraestructuras verdes en la ciudad de Barcelona. Actualmente se están promoviendo las infraestructuras verdes en las ciudades para mejorar el confort térmico de los ciudadanos y la calidad del aire, entre otros objetivos económicos, ecológicos y sociales, pero todavía hay poca evidencia cuantitativa y cualitativa de su eficacia . Para llenar este vacío de investigación, se utilizan metodologías punteras como el modelo numérico de clima químico. Estos modelos, entre otros datos, requieren la entrada de emisiones de contaminantes atmosféricos de fuentes antropogénicas y biogénicas a una alta resolución temporal y espacial. Actualmente, los inventarios de emisiones están disponibles en una resolución de hasta 1km x 1km en Cataluña (BSC). Sin embargo, hay que mejorar la resolución del modelo para cuantificar el efecto de las infraestructuras verdes (que podrían ser áreas relativamente pequeñas, tales como cubiertas verdes y parques) y, por tanto, las emisiones. El objetivo de este proyecto es crear una metodología para la desagregación de las emisiones de combustión interna a una resolución geoespacial de 100m x 100m en el ecosistema urbano de Barcelona. Recientemente, el Instituto Cartográfico y Geológico de Catalunya (ICGC) y la Universidad de Barcelona (UB) han desarrollado un mapa de las Local Climate Zones (LCZ) del Área Metropolitana de Barcelona (AMB). Se utiliza la capa de las LCZ para desagregar las emisiones de combustión doméstica de 1km a 100m en el tamaño de la cuadricula ya que proporciona una mejor caracterización espacial de los usos del suelo urbano y periurbano. También se tiene en cuenta, en este proyecto, la densidad de población. El uso de las LCZ en una alta resolución ha demostrado ser un buen proxy para desagregar las emisiones a zonas residenciales en vez de otros usos del suelo no relacionados con la actividad de combustión doméstic