Evolució de la (ó) en el Vallespir i regions veïnes des de la segona meitat del segle XIX

A l'ocasió de la «Piimera assemblea d'estudis sobre el Comtat de Besalú», el catedràtic Enric GUITER demostrà que «a la llum de la toponímia podíem seguir, més amunt de les dades històriques, les relacions de les dues comarques germanes de Besalú i Vallespir». «Hi constatem —deia l'autor—una alternació curiosa d'enllaços i desenllaços: l'estretesa dels lligams passa per una sèrie periòdica de màxims i mínims.»Ara bé, nosaltres provarem, avui, de veure, dins una època recent i através d'uns exemples de lingüística, amb l'evolució de la [ó], si, a l'interior d'un període de «mínim» que va començar amb el Tractat del Pirineu, podem copsar uns canvis secundaris del mateix ordre. Per aquesta breu perspectiva diacrònica hem utilitzat dos atlas exhaustius d'èpoques diferents, el «SACAZE» l'enquesta del qual fou realitzadal'any 1887, i l'A.L.P.O., publicat prop de 80 anys després. Remarcarem de pas que el camp d'investigació del primer no ha passat la frontera meridional de l'Estat francès, com ho va fer el segons, però això no tindrà cap importància, puix que no creiem equivocar-nos en sostenir que el Besalú deia «dos, tot, pasto, sol», quan en la part major del Rosselló s'empraven «dus.uit, pastu, sui»