Presentation. The dialogue with Heidegger in Marcuse’s first philosophical project

The purpose of the following paper is to discuss some basic aspects regarding Marcuse’s relationship with Heidegger that may serve as a general framework for this monographic issue. First, I will detail which of Heidegger’s writings, courses and lecture-transcripts Marcuse came to know during his time as his student from 1929 to 1932. I will then highlight some characteristic elements from Marcuse’s interpretative perspective. Finally, I will develop some reflections regarding the way in which Heidegger could take and, in fact, did take this original interpretation of his thought. These last remarks will also explain the fruitful potential that, in my opinion, a reading of Heidegger’s philosophy through the prism of the so called Critical Theory can have.El trabajo establece algunas bases comunes que puedan servir de marco a este número monográfico. Para ello, lleva a cabo un repaso de los cursos y de los documentos que Marcuse llegó a conocer de Heidegger en los años en que fue estudiante suyo, entre 1929 y 1932. A continuación, señala algunos elementos característicos del prisma interpretativo de Marcuse, para finalizar con unas reflexiones sobre el modo cómo Heidegger podía tomar y de hecho tomó esta original lectura de su pensamiento. Las reflexiones con que se cierra versan sobre el potencial que me parece tener toda lectura de Heidegger que se acerque, de alguna manera, al programa filosófico de la llamada teoría crítica.El treball estableix algunes bases comunes que puguin servir de marc a aquest número monogràfic. Per fer-ho, fa un repàs dels cursos i dels documents que Marcuse va arribar a conèixer de Heidegger en els anys en què va ser estudiant seu, entre 1929 i 1932. A continuació, assenyala alguns elements característics del prisma interpretatiu de Marcuse i acaba amb unes reflexions sobre la manera com Heidegger podia prendre i de fet va prendre aquesta original lectura del seu pensament. Les reflexions amb què es tanca versen sobre el potencial que em sembla tenir tota lectura de Heidegger que s’acosti, en certa manera, al programa filosòfic de l’anomenada teoria crítica