The Evolution of cooperation

L'aproximació a l'evolució centrada en el gen o del gen egoista aparentment entra en conflicte amb l'observació que la cooperació és freqüent en les interaccions socials humanes i també es pot reconèixer en animals no humans. Sense cooperació no haurien pogut sorgir les unitats evolutives de nivells superiors. Aquí resumim el pensament evolutiu actual sobre com poden evolucionar la cooperació i l'altruisme. A més, discutim els resultats dels experiments de la teoria de jocs per estudiar les interaccions socials que indiquen que els humans no s'ajusten a les prediccions de l'equilibri de Nash «racional». Aquests resultats són de gran interès per als biòlegs i científics socials, especialment si es desitja tenir un marc de referència comú per entendre com sorgeix la sociabilitat.The gene-centred or selfish-gene approach to evolution apparently conflicts with the observation that cooperation is commonplace in human social interactions, and can also be recognized in non-human animals. Without cooperation, higher-level units of evolution could not have emerged. Here we summarize current evolutionary thinking on how cooperation and altruism can evolve. We also discuss the results reached by game theoretic experiments for studying social interactions, which indicate that humans do not conform to Nash equilibrium (rational) predictions. These results are of wide interest to biologists and social scientists, particularly if we want to have a common framework to understand how sociality arises