La construcció simultània de visibilitat i invisibilitat del risc de contaminació radioactiva a l’Espanya de Franco: l’accident nuclear de Palomares (1966)

A la sessió de cloenda de la Segona Conferència Internacional sobre Genètica Humana, celebrada a Roma el 1961, els assistents van aprovar una moció per a advertir els governs responsables sobre els perills de les explosions atòmiques per als descendents d’individus exposats a la radiació atmosfèrica. Entre els assistents hi havia cinc científics espanyols. El genetista Antoni Prevosti, membre de la delegació espanyola a la Conferència, va informar de la moció en una revista científica espanyola. El missatge era clar: tot i que invisible, hi havia un perill real relacionat amb la radiació atmosfèrica. Cinc anys més tard, quatre bombes nuclears nord-americanes van caure en un poble de la costa espanyola, Palomares, a causa d’un xoc accidental entre dos avions de les Forces Aèries dels EUA durant una maniobra d’abastiment de combustible. Dues de les bombes van vessar el seu contingut a terra i una d’elles va romandre perduda gairebé tres mesos, enfonsada al mar. La resposta oficial a l’accident va ser una campanya de comunicació pública que va mostrar el ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, al costat de l’ambaixador dels EUA a Espanya, Angier Biddle Duke, banyant-se a la platja de Palomares. El missatge era clar: tal i com les imatges feien visible, no hi havia cap risc per als habitants de Palomares relacionat amb la contaminació radioactiva. Sota la dictadura franquista (1939-1975), el govern espanyol va controlar rígidament els mitjans de comunicació. El règim franquista va desenvolupar un model de comunicacióque seguia la lògica de diferents veritats a diferents nivells (Florensa, 2017). El cas de Palomares n’és un exemple il·lustratiu: mentre diversos científics estaven visibilitzant el risc nuclear entre els seus fòrums elitistes i de circulació limitada (revistes científiques especialitzades, memòries i actes del CSIC), el fil de radiació nuclear era invisibilitzat al públic general. Seguint l’anàlisi d’Olga Kuchinskaya sobre l’accident de Txernòbil (Kuchinskaya, 2012; 2014), aquest article reflexionarà sobre la producció i propagació de la visibilitat versus la invisibilitat del risc de la radiació nuclear en el marc de la dictadura franquista